jeudi 10 décembre 2009

Nos sem aimats


Nos sèm aimats a la vila;
Nos sèm aimats al camp,
Al solelh , o jos la luna
Coma èra bèl lo temps polit ,
L' aimavèm ambe talent.
lo nòstre amor inausit
Nos aimàvem pels chèstres;
Pels randals e, pels campèstres,
Sens quitament de vergonha,
De se trobar desnusats, desalenats, capvirats.
Pòdià se passar la sansonha,
Viventa, o mòrta, dins son mantèl
Te sufisiá de rire, en te trufant,
Que me sarrèsse coma un enfant.
Per beure als pots sa chucada
Lo còr dapasset s' afraba .
Coma un aplech desamolat
A la granissa del vent maissant ;
Que tos uèlhs reverten la font ,
coma l'aiga fresca del riu.
qu'escampa son ponhal de belugas...




5 commentaires:

  1. és un gran plaer poder (intentar) llegir l'occità. Però em sembla que em passa un poc com a tu, que ens costa entendre-ho tot. Jo tenia certa experiència a llegir els versos d'alguns trobadors i a poc a poc hi reixia. Però ara veig que el meu coneixement de la teva llengua és molt minso i a males penes vaig entenet-te alguna cosa. Tanmateix, em fa il·lusió capficar-me per traduir-ho.
    Company ultrapirinenc, una abraçada
    Salut i Terra
    Ps: el mot Iseta és sinònim de malifeta. Divendres pròxim ho explicaré en la columna de L'informatiu.

    RépondreSupprimer
  2. Käännös (ranska > katalaani)
    Google Traductor: francès > català

    La nostra primera setmana ha estimat a la vila;
    El nostre campament d'una setmana al Aimata
    En Solelh, o jos la lluna
    Coma era temps Bello poliments,
    El talent ambe aimavèm.
    El nostre amor inausit
    El nostre pels aimàvem Chestres;
    Pels pels Randals i campestris,
    Sentit de molt vergonha,
    Per desnusats trobar, desalenats, capvirats.
    Passar Podia és el sansonha,
    Viu és, oh mort, el seu mantell de Biotecnologia
    Et sufisiá a riure, et Trufant,
    Que em mengi sarrèsse un nen.
    Per als beure seves olles xuc
    Dapasset cor El s 'afraba.
    Aplech desamolat a Coma
    A Granissadora del Maissant vent;
    Com tos Uelhs revertir la font,
    coma l'aigua fresca del riu.
    qu'escampa seva ponhal de beluga ...

    Desitjo trobar un traductor occità-anglès..

    Estic segura que no hi ha res sobre biotechnologia o caviar beluga en aquest post bonic...
    No ens en podem anar fins a abril a la nostra casa de camp d'estiu.. Ara -5 graus..., demà -10 potser. Salutacions des d'Hèlsinki;-)

    RépondreSupprimer
  3. Adius Mompò
    Qu'esperi que la votacion serà bèla.
    Que per ièu es la meteisssa sentida , que crèsi de comprendre sens capitar de trapar al nivèl de la poesia subretot. Per malastre o astre qu'es lo mai dificile ...E qu'es lo mai polit de comprendre per çò que m'agrada de legir e de sentir .
    A leu e que capite Catalonha e Occitania .
    Qu'es escrich...

    RépondreSupprimer
  4. Aqui Merike la revirada catalana salida del tradusidor catalan.

    Ens seiem estimats a la vila;
    Ens seiem estimats al camp,
    Al sol , o sota la lluna
    Com era bell el temps bonic ,
    El aimavèm amb desig.
    El nostre amor inausit
    Ens estimàvem pels chèstres;
    Pels randals i, pels campèstres,
    Sense fins i tot de vergonya,
    De trobar-se desnusats, desalenats, tergiversats.
    Pòdià Passar-se la sansonha,
    Viventa, o morta, dins el seu mantell
    Et sufisiá de riure, burlant-te,
    Que m'apropés com un infant.
    Per beure als pots la seva xuclada
    El cor lentament es afraba .
    Com un aplech desamolat
    A la granissa del vent maissant ;
    Que els teus ulls reverten la font ,
    com l'aigua fresca del riu.
    Que escampa el seu ponhal d'espurnes...


    Mas que coneissi pas pron catalan e que me podrà dire se t"agrada ..

    RépondreSupprimer
  5. Moltes gràcies!

    Bona invenció:
    fins i tot un mal traductor!
    Del francès al català va millor.
    Però el meu francès no és molt bona.
    El teu poema és bonic.
    Jo no sóc una poeta, especialment amb una llengua estranger.
    Només puc imaginar.

    Bona nit!

    RépondreSupprimer