Operacion Prometeus part 6

De jorns e de nuèches que son pas mai que de jorns e de nuèches. Fa bèl temps que se duèrm pas qu' ambe l'ajuda d'una potinga poderosa , que li daissa la boca empastada.. De nuèches trop cortas jos lo fenestron de blau negre, ambe la planeta que punta sa flor irange de malur. Lo malastre que se sarra cada jorn un pauc mai. Quicòm coma una malediccion que se realisa . Que lor donarà a totes son baujum mortal...

La Planeta , que foguèt batejada dins un temps fòrça endarrièrat , Nòvas Americas Europenca , NAE , en l'onor de la descubèrta d'aquela Tèrra aculhenta e rica, per un eurò-american-sinisé del polid nom de : Justin Balentin . NAE tenia doas lunas dins sa raubèta polida , batejadas d'un primièr vam : Genta e Aimabla , del nom de doas de las seunas catassas. De catas ne'n avidava un dètzenat dins son mas, una bastissa òrre, mitat desbordelada, del costat del Molin del Garri. Lèu los òmes la sonèra NOVA la rica (ame rica ) . A la debutat l'astre tenguèt las promessas e raportèt fòrça argent.

Dusca'l jorn ont los òmes e las femnas tombèron fats... Que tot aquò revèrte un masèl d'indians de las Americas. Mas un chaple al revèrs. Sonque pels colonisaires. NOVA la rica? Qual coneis lo nom vertadièr que los Indians donavan a la sia Tèrra? Los Novèls Americanò-Euròpeencs-Sinises foguèrons chaplats , sus la taula giganta de las necessitats desconegudas . Aquò son aital las necessitats ultimas , qu'aprenèm dins los libres d'istòrias, dos o tres sègles aprèp, sens comprendre ren , e sens saupre per de qué faguèron rajar la sang a plens ferrats. Levat que los colons de NOVA la rica moriguèron a bodre, sens cap de malautias , d'epidemias, de guèrras , vist que tot aquel monde tombèt falords e s' estripèron sens rason. Tant e mai que lo governament de la NAE demandèt lèu lèu d'ajuda , e envejèt mantunas videòs per mostrar l'orror del sicut , a l'ONU, que mandèt sul pic lo fuòc pacificator. .. I a gaireben 20 ans que tot un issam de fusadas larguèron fòrça bombas per netejar aquel niu de cabords.

Pel còp Iolanda, li pareguèt fòrça luènhta.

De l'autre costat de la parèt, tronèt lo cridal d'un olarg. Ornhavan de longa. Semblavan mai nerviós tanben..

Tot aquò revertava los remembres de legiduras de sciéncias ficcions, d' aubadas geladas ont d' òmes venguts bèstias ferunas , cridan dusca la mòrt. Praquò, tot aquò se finiguèt aital e moriguèron los darrièrs colons, coma de bèstias.

Albinus comprenguèt que los olargs li fotián la pèta.

Amai, li semblava ara de sentir l'influéncia de NOVA. D'esperits trufarèls li parlavan a l'aurelha. Li bufavan al còl, unes diables li escampavan sa nivolada de nèu, s' escanava dins l'espaci estequich de la gabina, quitament quand trabalhava a l' ordinatur davant los tablèus susvelhança, de dracs que l'alisava d'en re, per l'esquina e li reversinavan la pèl .

Solide que n'i avia un , sai que lo rei, un mostre qu'avia quitat de gaitar los desèrts sens fin de NOVA, e que seguiá de contunh lo punt lusent , que puntava coma una bala, drech sus el , cap a las Nòvas Americas Sinisadas , Nova la mòrta , en daissant darrièra, una traça de posca apetissanta. Albinus l' imaginava tal un uèlh gigant , dubèrt al ras de l' erg, regassat cap a las nivols, e son còr pulsava de sang negre , e son batejadis fasià tremolar la Tèrra , e se levar la posca , ont , antan s' espandissiá fa gaire una forèst sens terme, e que ne'n demorava pas que doas traças d' oasis polaras, ont creissiá pas que de mofas, e d' arbrissons garrèls, desvariats per las irradiacions. Que que sia lo gigant que dormissiá jos la Tèrra, e que secutèt los òmes , podiá pas aver oblidat la pluèja de bombas. O mancariá pas de nos o recòrdar e de nos'n far pagar al prètz fòrt...

Ailabàs son de nuèches de lunas plenas e los jorns de calabruns.

Albinus se pensèt qu'anavan totes crebar. E que foguèsse pas sus NOVA alara se fariá al retorn davant un tribunal.

Roberto marche primièr e trescamba qualques còps. Totjorn pintat, sai que.

Enquilha per un trauc d'òme, jos una placa d'acièr pesuca, los dos davalan per l'escala de fèrre. Roberto a tot legit d'aquela planeta esterelisada per l'òme, e l' atòme . La crenh pas mai qu'aquò. Fa mina de rire de la paur dels autres. Non crenh pas NOVA. Enfin la crentava pas dusc'ara. Crenh sonque lo poder ierarquic, encara mai, la colèra dels jutges. Finiguèt son estagi probatòri fa dos ans . Consi foguèt content alara, d' èsser rendut a la mitat del camin d'estudiant manteneire electrician de fusada ( lo famos EMEF) , que ne'n parlèt fòrça ame son amic Jòrdi , e patin-cofin, que lo pus durs èra fach, qu' anava encapar la pòrta granda de la Companhiá dels Novèls Territòris, la formidabla e plan nomenada CNT . E la rason primièra , que se loguèt sul Prometeus, per ne finir ambe la formacion fòrça longanha . D'estrambòrd , sens pensar a ren , e sens veire que s'' embarcava sus una fusada , vièlha, mal aplechada , per dire pas poirida d'a fons a cima, e ambe un comandant completament caluc.

Roberto qu'es dur al mal; sarra las doas cent liures e lo mètre nonanta de naut; li arriva de plorar en silenci . Trima per passar pels traucs dels escalièrs de fèrre. E se desespèra. Tot desana de mai en mai. Lo comandant , las maquinas . Dempuèi la partença, pas un jorn, pas una puta de nuèch per descansar. Cada jorn sa pana. Quitan pas de trepejar coma de somnambulas pels corredors pudents , nuèch e jorn, a frenir dels cridals dels olargs.

Fin finala s'es trobat dos menas d'analgesica: l'alcòl , e la creature, quand li demòra un pauc de fòrça. Quand a pas trevar, a far monta-dabala dins los catòrze corredors e estatges de l'estacion. . Praquò , las causas s'endevenon mal. Tremola de paur , de lassitge, compren pas consí un comandant descorat , que ten per devisa « entraïnament dur, guèrra facila» gausa desobesir a las leis galacticas. Cambiar de cap, per passar al ras d'aquela planeta , e, s'estrangola de l'idèa , e pièger se pausar aquí sus? non pas que l'espauruguèsse la NOVA, mas qu' ambe son necitge, se ditz que degun e quitament lo comandant falord, a pas lo drech de li barrar la pòrta de la CNT . Una quarantana es una quarantana, que totas las companhiás respèctan . Dempuèi vingt ans totas las fusadas respèctan los òrdres e, passan luènh d'aquela Tèrra enveirinada .

Sens comptar qu'avèm pas la pus pichona astrada d' escapar a l'examèn de las autoritats portuàrias , que podrián pas passar una agulha per malha , sens comptar totes las maquinas que van analisar lo plan de vòl, e tot serà espelucat al retorn . E tot serà clar.

I aurà pas d' aprèp

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa