samedi 26 juillet 2014

Occitània es dubèrta coma una pastèca de farlabica
Es pintrada de colors falordas, sus son esquina plegada
Que sèm liures de li cantar o non , la vida caborda
De siblar dins las nòstras flaütas de bòsc fendasclat .
Avèm de segar las flors espessas que poirisson a l'òrt .
Venètz nos ajudar a la meisson de las majofas blavas .
de las amoras , de las prunas e de las cerièras negras
Qu'un riton jòge sa musica estranha en chucant son pastagàs .
nos trobem cansats d'aquesta passa solombrosa de la vida,
al mormolh de la paraula estranha d'un trobador momificat .
L'aiga alisa los vims, la tartuga acarnassida rosiga l'òs.
Marchi al long d'un valat sens trobar la passa de la fugida.
Benlèu son totas amagadas entre las mans d'un masc.
Benlèu cal contunhar de marchar dusca la sorga bolidora.
Benlèu s'arrestar abans, a las rivas d' Aquiron .
Sufís levam lo gòt embrecat pels pòts e de far cuol sèc.