Articles

Affichage des articles du octobre, 2014

francificacion massiva o francofonia

Image
Te'n fas pas pichon, La lenga .... va se'n va, Tinda sus las parets Rebomba dins la posca , Coma l'escupit blau. D'un cistercian O suls ròcs , Sul sable, que s'amolona , Coma los sègles de la musica sorna d'un cant escanat . Als trastes vièlhs dels quècs Dins sa negror De lenga plegada Dins son linçòl Roge e jauna Ambe lo gèl Per flaçada E son paratge passit Per salvar son anma . S'adormis Quora me remembri, la crida dels aujòls. que la parlava de longa a Marvejòls.

Murèth 1213 batalha o chapla ....

Image
Lo 18 Octòbre 2013 a 2 oras al pargue Clement Ader debutarà la passejada occitana : Murèth 1213 Batalha o Chapla? Murèth e los 13 punts principals de la cavalcada falorda de S de Monfòrti  Vos convidem dissabte 18 octobre que ven a una passejada occitana dins Murèth. La tòca serà d' ensajar de comprendre consí una batalha qu'opausèt 4000 cavalièrs e 20000 pedons lo 12 de setembre 1213 poguèt far mai de 15000 mòrts costat aligats , e sonque à pro pena 8 costat crosats (segon las sorgas multiplas)? Un detalh que sembla pas interessar degun! E que metèt ailas, Murèth al nivèl de Besièrs al nivèl dels masèls bèls de l'istòria de Franca qu'en manca pas, pr'aquò. L'idèa de la passejada m'es venguda de la lectura de mantunes libres , mas subretot de dos principals lo J Anglade e l'autre de Martin Alvira e encara de mantunas recercas a bicicleta per ensajar de comprendre consí s'èra poscut passat aquel chapla .

Sicili mon amor

Image
Al cap de la Sicili dire que la natura es polida , revèrta un pleonasma, que a l'entorn de l'Etna pareis subrebèla, mas quora vesèm la natura pròcha e Lipari o dels Nebrodis , podèm pas que se mesura l' astrada d'èstre ailà a se miralhar , la mar la montanha per se , coma se d'un còp d'ala o d'uèlh nosautres òmes garrèls , podiam nos trasportar als sègles passats, per mesurar la belesa dels temps passats e presents . Que nos portèt lo monde modèrna e las innovacions? La question s 'amerita d'èstre pausada. L'òme antica sapchèt utilisar la natura , la mar, los volcans per se sarrar del miracle de la vida . Sabi que nos en portarà de mens en mens . Coma se la societat modèrna nos avia donada còp sèc lo fins fons de sa pensada. Que ne demòra pas res pus a donar a vistalhar , a devinhar , coma se lo sac s'èra estat tarit. E que demòra pas res pus . Que sabi que los joves se pausan pas