Articles

Affichage des articles du octobre, 2013

de Solferino a Waterloo. La Beresina .

Image
De Solferino a Waterloo en 2014 serà la BERESINA Euròpa va nos salvar   braman totes de longa,   ???? Coma fan per   l'Espanha? , l'Italia? , la Grècia?  Aquò's çò que  dison!!!!  L' Euròpa la tèrra d'asila de Lampedusa a Oslò e tre l'escòla mairala!!!  Ont l'UMP encapa  pas , lo PS furga " coratjosament "  dins las estalvias dels pauras .  Tornaran pas de 30 ans. La granda vestassa naseja per las eleccions comunalas . S'en chautan los socialistas ? Ai  votat  Francescò. .. Un còp èra. Coma un còp èra m'an colhonat,  per Chirac per sauvar la republica contra Le Pen ! Que lo grand con de Cintegamela nos avia enganat plond, (en privatisant mai que Balladur) , coma lo Francesco ara nos engana plond  , Jospin lo grand amic de  Blair qu'avia trobat d'armas d'armas quimicas imaginaris  dins  Irak ambe lo regretat Bush. Un Guy Mollet oblidat ara Mas qual con èri!! An pas comprès los elegits socialistas ! E se'n chautan. S

França eterna

Image
Mantuns còps , foguèron  nombroses, los rebalas sabres, los racistes , los xenofòbs, los nacionalistas, que faguèron de chaples d'un pauc pertot, dins França per s' abiaissar e puèi, sus la  Tèrra tota,  al nom de la religion, de la grandor , de l'onor, de la republica , puèi del colonialisme civilisaire e universaliste. .... E autras colhandrisas a mila mòrts per minuta ... Oc la polida exposicion coloniala que trobèm uèi escandalosa!!! França etèrna ??? La polida istòria!!!! E uèi  que son tornats los manja m....  Ne'n moriguèt J Jaurès...  

Font de Trevis a Roma

Image
c omentari ....?????!!!!! D ins aquela font se banhèt un jorn A nita (Ekbert) , quitament  nuda,  mentre que M astroinani la fintava coma lo Dieu Pan gaitava las vestalas ... Fin setembre 2 013  i avia fòrça mond per se banhar,  mas pron  gaire d'aiga per totes.... P erqué escampar de moneda? 
Image
Las novèlas  bèlas... Ièr la jornada de la misèria e uèi la jornada contra lo degalh ( consí cosinar la verdura de las pastenagas, dels rafes, consí farcir los caulets de Brussèlas , coire una pera farinosa a la padena e l'emposcar de sucre per caramelisar. SDF vai i furgar dins las escobilhas de las grandas susfàcias ... Levat qu' escampan pas grand causa dempuèi qu' an lo drech de soldar los produches dusca la data limite de conservacion. Ièr doncas la jornada de la misèria e doncas qualques chifres que mòstran que sem plan sus la bona dralha: mentre 10 ans la riquesa del monde a augmentada de 67 % los paises que son venguts mai rics del mond son los USA, la China, d'Alemanha e tot près França (quatrena) França es lo pais que comptan lo mai de milionaris d'Euròpa ............Cara-caca . 2,2 milions sus los 32 milions de milionaris de la Tèrra( sorga la banca Soissa ). Mas França es en passa de far guinheta a l' Alemanha d'

Nauta Provença

Image
 Sus la rota d'Italia.... De Murèth a  Nauta Provença  ..................... Torisme m'a "tuar ""
Image
Sòrre Nana veses pas res venir?  Si Vesi MLP.....   Ieu , al pais de l' universalisme , vesi pas que lor racisme , la xenofòbia , la lei del pus  fòrt , las enganas politicas,  e la roïna  pel paure e pel sistèma social que l'aparava dempuèi 1945.  Vals lo primièr policièr de França es  pas que lo sinhal del poiriment del sistèma , d'un òme que seria al governament de Sarkosy , supausat que foguèsse reelegit en 2011....  Rentabilitat , competitivitat, l'esquèrra de la drecha ditz :  ciutadanitat , perenitat , durabilitat .... un « charabia » sortit tot drech de l' ENA e de las escòla punt. còn La Cinquena Republica? La Constitucion de la Cinquena ? Que sia portada per l' UMP o pel PS , fin finala nos mena prim al bi-partisme ; puèi ara al fascista , la pròva l'avèm uèi!.   Vertat França a pas agut l' " astrada " d' o conéisser un(a) DUCE , benlèu li fauta,.....  ailàs sem en camin ... Davant , avèm pas que 

PISA la torre occitana

Image
A Pisa ma paraula , te seriás cregut a la protèsta: ANEM ÒC, des bandièras occitanas de pertot , al long de la carrièra , ambe a mai un messatge de benvenguda a Francesco , sabètz lo papa novèl elegit, simpatica, que nos càmbia de JP Two . Sul moment cregueri qu'èra una mena de messatge occitan subrenatural, un senhal tombat del cèl, benlèu una engana neurologica de ma cervèla cansada , fruch de l' imaginacion treblada pel repais asaigat de Chianti de mala qualitat, bisulfitat (de tròp), mas que , en sarrant los uèlhs, coma òm sarra las patèrlas, quora un lusèrp t'arrapa pel pompilh, puèi la cuèissa per anisar, descubriguèri que la tòrre de Pisa ela tanben èra coronada per la bandièra occitana. Pel còp me metèri de parlar lengadocian a totes los molons d'asiaticas , en fasent de gèstes , per explicar que tot aqueles drapèus èran lo de l'Occitània Mas m'escotavan pas , que se fasián fotog

la nòvia

Image
Finta .... Plòu,.... las lagremas ... de rosal de femnas, a l'ostal O plòu Lo plor de l'òme castigat... Tre l' enfància. Que ressonta Pels corredors... de la maison granda son cant d'amor Lo recòrd fals? Veja .... Un lençòl blanc... Un parpalhòl Sul blau de la mar. Chuca l'escruma . Fug.. Suaudament Estirat ...Al solelh. .. lo batèu , de la vela granda confla del buf, d'un remembre, la nòvia meravilhada. que trepeja sul pòrge ,  de la capèla e que ritz .... Estabordida d'estrambòrd al fissal dels grans de ris.. Coma la vèla granda a l'aurassa....

Alienacion e democratia

Image
Alie-Nacion Occitana? Simptòmas de l' a -democracia e de l'esquisofrenia universalista generala dins Occitània. Soi a pron pena tornat d' Italia que la lectura d'unes articles del Jornalet , al subjècte de la Nacion Occitana , que m'an donat l'enveja de parlar de l'alie-nacion Occitana e de l'estat de la democracia dins lo bèl pais dels dreches de l'òme, de la femna, e dels caganhons . Tomba plan que Hollande ven de vistalhar lo Conselh Constitucional , per i dire que la Cinquena republica èra bravament polida e que li calia ren cambiar. Pels que sabon pas , lo Conselh Constitucional representa un dels multiples «formatges» (veire CSA tanben) de la Republica , (vin de Bordèu a totes los estatges) qu'a per mission de verificar la constitucionalitat de las leis, e qu'es compausat d'una brava majoritat , d'òmes e de femnas de  « drecha » nomenats pels quatre o cinq personatges «majors»que passan son temp