Articles

Affichage des articles du avril, 2009

capitalisme now

Pel monde d'auèi ia pas qu'una valor: l'argent del mercat. Los òmes , las femnas e los enfants estimats a la valor marchanda. Coma los esclaus. Aia, oblidavi,que la moda es de parlar dels malastres del socialisme, dels crimis de Staline . Doncas cal pas parlar dels milliards de mòrts del capitalisme, inquisicion, esclauvatge , colonias trabalh infernenc... et SHOAH . .... Lo sol sistèm qu'existis dempuèi totjorn.... E que contunha de crebar son monde>.. Non lo subjet es : l'utopia socialista . LOs jornalistes françès ( colhas mòlas nos en parlan de longa) Non ? e bona nuèch.

LO patron clafit a l'oliva

Image
Dins la politica de sequestracion dels patrons , vos doni liurament la receta dels patrons clafits a l'oliva negra sens nogal

retorn al païs del ventre gròs

Image
Aqui un jòc fòrça curios que nosautres los blancs de pèl (los cuòls blancs) , i sabem pas jogar... Lo jòc se sona: " quand d'argent avètz dins vòstre porta moneda" Benlèu que se joga encara sul mercat als bestials de Laissac mas ne'n soi pas segur... Se volètz m'agradèt tant e mai l'ila, qu'i seriai plan demorat un pauc mai. A pron pèna dos o très mèses de mai per exemple ... Qu'ailabas los òmes son amistados , devinhaires, fachilièrs , mascs . E òc per dire : - primièr exemple : quand soi anat sul batèu per vistalhar lo monde dalfins , aviai près just 1500 roupies dins l'estuch del camescòspe . E ben quand volguèri de las fotos de ièu ambe los dalfins lo tipe me diguèt que costava . Quand? diguèri sosquaire. Juste 1500 roupies respondèt ... Puta me diguèri un pauc mai las aviai pas. ... -second exemple: lo darrièr jorn crebèri , las rodas, dos còps, de la veitura, dos còps lo matin dabant de partir veire las tèrras de la sèt colors , e un aut

marchar jos l'aiga

Image
L Lo batèu jitèt l'ancre dins un endrèch pròcha d'aquèl. (que ma faguèron un filmqu'ai pas agut lo temps de veire).Te fasia una calorassa del diable. Praquò, una minuta avant , passèt un traça de ,tal un brumisator, ridèl de pluèja e lo camandant davalèt se cercar una mena d'imper,tipe grand nòrd canadiana , e me prepausèt de far ço parièr. Coma l'aiga es clara coma de cristal se vesia cap de peisses , sable òc e algas tanben. Jesus marchèt sus l'aiga e nosautres èran vengut marchar sul fons , al mitan dels peis. Cal saupre que per aquò far, cal se passar un casque pesuc una trentenat de kilò.Sul dessus i a coma una valva que s'i fixa una canèla de caotcho qu'es cargada d'enveja de l'aire natural jos lo casq. Coma l'aiga es tant linda òm pòd creire que i a pas qu'un mètre de fons. Error, n'i a cinq. amai de marchar jos l'aiga , avem fach la multiplicacion dels peis amb de pan , belèu qu'es lo contrari? Per dire quand sem

lo cèl de Maurice

Image
Aqui la gorga que lo reire grand de Le Clezio s'i venia banhar . Dejos l'ostal creòle bastit dins un luòc tant bèl que lo reire grand se cridèt en lo trobant: EUREKA ; Coma lArchimède dins la banhadoira. Pel demai, e ara los Mauricians se'n chautan de JM Le Clezio. O coneisson quitament pas. E lo camin es plan mal ensenhat- Cal dire que tenon de mai de far. Aici i a los mai que richasses qu'an la maison , l'abroa de la plaja , que la volon la plaja e lo tròç de sable,e dusca al pòle, e la vista que va ambeela tota sens cap de pelhandras a l'azuèl. Pel còp pagan de gardas e pauc a chau pauc, los autres , es a dire los autoctònes estequits del porta monneda s'amolonon sus de plajas publicas de mai en mai estrèchas o montan de mai en mai cap a las montanhas. La bona imor creòla tant renomada comença de s'escantir vist qu'aici come de pertot , i a un fum de monde( de mai en mai) que passan sens ren voler coneisser de l'estajant natural ), levat l

aici e ara a Maurice

Image
La mar balaja los rocasses, e la pluèja lava los uèlhs. Mas lo solèlh torna totjorn. Luenh ,suaud, e bèl passa lo temps. Coma se ren non èra..

Lacoon

Image
Aquò's la tèsta d'un personatge d'un ensem de très, sonat "Lacoon" , la pus crana mervelha d'escalpradura que se pòsca veire. L'escalpradrura seria l'òbra de très escalpraires grècs... Trobada dins l'òrt d'un nòble( me sembla d'un palais d'un cardenal) per escasença de trabalhs de bastison. Ne prenguèri qu'una tèsta , malaisida de dessenhar al despart d'una pichòta fotò negra e blanca d'un libre de bibliotèca. Un ensem qu'inspirèt Michelangelo e totes los italians , sens que lo David arriva de li far rampèl. La famosa Renaissença que nasquèt d'Italia.

la banana blava

Image
L'òme es dins la botèlha ambe la banana blava. Defòra passa los carris de la libertat . Esclavatge , Rwanda, Shoah,  crimis del capitalisme? L'òme dins la botèlha blava , bada la banana blava. La mai bèla banana del monde liure. Un papa grimacièr pòrta sa capòta al revèrs . Per que li an  jà panat la sia capòta... E las dròlas lèvan la rauba per far dintrar lo solèlh. Un occitanista caparut explica que l'Occitania es pas qu'un raisve. Un franchimand explica que sa langue es la mai "pertinenta" . Lo temps passa, la lenga mèuna s'amudis . Cò que fa que m'acossomissi , En agachant l'ecran blanc de la vida. Dins la botèlha voida, dabant la banana blava . 

Soldas mostras.

Image
Las fòrças de policia son intervingudas carrièra Alsaça Lorana. Sus los joves. Entre que los medias nos amusan ambe los sans papèls , o Berlusconi, de causas importantas se passan endacòm mai. Lo govèrn vòl espetar tot çò que revèrta los servicis publics , l'ajuda sociala, la solidaritat. La tòca de cadun a l'UM-PS es clara: - ne'n fenir ambe los servicis publics de l'educacion de la santat , de l'energia, del telefona ECE... - se trapar de l'argent per sèu, al nom dels servicis renduts. Avem après que l'EGF serà venduda per boçins e que los beneficis serviron pas qu'a una còla de féneants . Uèi avem agut de copuras sauvatjas . E crèsi plan que las causas van s'endevenir mai. Se vei clarament que las fòrças de la republica servisson pas qu'a una causa: transferar las riquèsas publicas al privat. Lo prefet e tota sa còla son pas al servici de la republica, mas sonque de Bouygues e autres manja-mèrda. Aquò's pas segur que siaguessen p

Occitania

Image
La vesi coma un raisve Suauda , tranquila, sola e fièra, luenh de la pichonèsa, que nos ribèja la vida tota. Levat quand la prima torna, E que las colors de las flors, Alucan dins l'òrt, de flambas mirgalhadas. O qu'un amic disparegut, desconegut, o quasiment mòrt per l'ama Passa lo suèlh... Occitania flum, Occitania mar? Retorn eterne d'un remembre sebelit, Que grèlha ara ; Coma auèi , tre que lo vent de mai, bolega las brancas floridas dels ametlièrs , Pròva que l'aurassa ganharà pas jamai. Contre l'espèr d'un fruch. De la natura... ...umana.

la pesta

Image
Solhèl negre sus las ombras , Se vei los ribatèls de sang, que carrejan l'oblit . Per servar sa libertat? Aquò's un pantais sorne, Una revirada de fats, Una crida enjertabla , Per tot recomencar? Son totjorn aqui, Los diables acarnassits , Las ombras ensanhosidas , Sem jà esclaus? Dins l'androna , D''unes enfant jogan al bolard. E aimariài de dormir.

Stock options

Image
Lo monde d'uèi: las "stòck options "