Articles

Affichage des articles associés au libellé diversite culturelle
Image
Occitània o Ovalia .  S us les murs j'écris ton nom.... Una mena d' Ucraïna, mas esclafada per l'eternitat? Un Curdistan oblidat dins una androna . Un pais de pastis e de farigoulete d'un brave Panisse . Jos lo solelh... Un pais esportiu del rudbi d' « Ovalia » de l' arena de França ..... Pr'aquò lo punt central e clavelat e barrat del monde roman. Lo pais escanat. Una lenga malautiá e arencada, coma sa vinha. Un arc «circomflexa» vodat al torisme e als cuols nus . Pais « anèxe » e anexat per la «republica» laica, diverticida e francofonèsca .... Garrèla e aimada. E aimabla ambe aquò ..... Un pais que parlarà lèu sens accent ?

AMAP DE PORTET

Image
Creacion de l'Amap de Portet 31 Esperem totes de nos assegurar de la qualitat dels legums que minjam, e amai de l'abséncia de pesticids o d' èrbicids de totas menas. Esperem totes lo manten d'una agricultura familhala , ecologica, de proximitat, la sola que pòd assegurar la qualitat esperada. Aquestas tòcas son las de totas las AMAP de la region Miègjorn Pirenèus . Es a dire l' union d'un cèrt nombre de familhas ( de 15 a 40), amassadas dins una AMAP( Associacion pel Manten d'una Agricultura Pacana) . Aquò's dins l'encastre del malhum regional AMAP qu'esperem de bastir l'AMAP de Portet 31 . S'agis d'establir un ligam de proximitat, de fisança ame un ortalhièr de Portet. L'Amap de Portet 31 es un enfant del modèl del malhum regional de Miègjorn Pirenèus, que nos assegurarà de son ajuda amistadosa dins aquela passa de portadura. Qu'esperetz trapar d'entresenhas , e podretz vistalhar lo nòstre siti : http://amapportet.c...

retirada 2050

Image
Aquel òme estabosit ven de recaupre son butletin de pension en 2050. Se sona Jules Fillon , un nebot del grand secutaire, 'scusa, que non, m'engane, benlèu se sona Alfred Jospin. L'enfant del aujòl banut. Sabètz lo decebut de Cintegamela , mas puta que non , Se sona pas Jospin, se sona Wiliam Jupe,o Franky Strausskhan. Non pas lo musicaire... De la valsa Blava Puta que fan la gula los tipes , que trobon que n'an pas gaire d'argent sul butletin . Son lors quites paires que nos dison a l'ora d'ara : «sabètz quant costara la retirada en 2050?" E ièu lor respondi sabètz quant nos costaràn las privatisacions en 2050? Ame las privatisacions auèi, nos cal donar mai de 140 milliards cada an als feneants de la borsa . Fasètz lo compte al cap las privatisacions , amai l'aparador fiscal e amai las tutas fiscalas ; nos costaran mai de 10 000 MILLIARDS d'euros... Per 600 000 cuòls pelats de rics que seron partits se pelar als Maldives o endacò...

Lenga e respect

Image
L'Occitania es una idèa nòva dins lo monde. Aquesta idèa nòva , que nos pòt permetre d'inventar aici e ara un monde diferent, naseja entre Orient e Occident, entre las montadas dels pòbles de la periferia e la crisi de las societats del centre, entre lo Lugarn e l'estela del Pastre. V odia aici ajudar a desgatjar la portada d'aquesta idèa nòva , en me plaçant del punt de vista de çò que sonarai lo camin occitan. Per comprene çò que pòt èstre aquel camin , e çò qu'a d'original, d'en primièr cal tornar sus aquela nocion, que sembla far flòri, de societat occitana. Parlar de societat occitana pòt semblar una evidéncia: lo monde vivon de pertot en societat en Occitania. Luòga que lo fach de pausar una societat occitana es quicòm de totalament diferent. L'Occitania es sobent definida coma lo territòri de la lenga d'òc. Mas atal, òm definis pas res mai qu'un airal d'extension , un espandi, e , tot compte fach e rebatut, una abstraccion . Pas...

DIVERSITAT BIZARRE ? AVETZ DIVERSITAT BIZARRE!!!

Image
« O r, la leçon que cette personne est amenée, comme malgré elle, à tirer de son expérience, c'est que l'homme ne conquiert pas son humanité par la liquidation du passé qui le précède, la répudiation de ses origines ou le dessaisissement de la conscience sensible au profit d'une raison surplombante et toute-puissante. Abstraction faite de son appartenance et de son an crage dans un milieu particulier, l'homme n'est plus rien qu'un homme.» Mas , la leiçon qu’aquela persona es menada , coma malgrat ela, a tirar de la sia experiénça , es que l’òme conquista pas son umanitat per la liquidacion del passat que lo precedis , la renegacion de las sias originas o la pèrda de la consciénça sensible per la capitada d’una rason tresplombanta e tota poderosa. Abstracion facha de son apertenénça e del sèu ancoratge a un mitan particular , l’òme es pas res pus qu’un òme. Remarca 1 L’Estat centralisaire aconsidèra l’òme coma un pòrre , l’ òme intercambiable . L’Est...

Nous on arrête pas de le dire. Vive la diversite. A mort la monoculture

Image
"L'Europe face au défi linguistique Il est notoire que le dernier élargissement a entraîné de grands bouleversements dans la vie quotidienne de l'Union. Les difficultés de poursuivre de la même façon avec des institutions prévues pour six quand on n'y parlait que de charbon et d'acier, alors que nous sommes aujourd'hui 27 autour de la table, avec plus de cinquante sujets à discuter, ont souligné l'ampleur des changements à adopter dans la façon de travailler et de décider. Les mêmes conclusions peuvent être faites au sujet des langues officielles, dont le nombre a augmenté considérablement. De quatre langues en 1957 (allemand, français, italien et néerlandais), le compte est aujourd'hui porté à 23, dont beaucoup de petites langues peu parlées en-dehors du pays. Cette situation a mené progressivement à la généralisation de l'usage de la langue anglaise comme seule langue de travail, ce qui n'est pas sans poser des problèmes d'expression sur ...