Lo camin tort
L a fenèstra dubèrta, sus una nuèch d’infèrn, D’unes còps l’ostal craicina jos las auradas. Udolon totes los diables al vent del desespèr. E los dracs dapassèt, traversan son estelada ; Lo talent es aqui , dempuèi tant de seradas La mòrt tusta la pòrta, e buta las tempadas D emòra l’espandi nègre, ont’ estajan las fadas ; Que traparià per astre, se n’ avia l’abelum. Seguirià lo camin plond, segond son besalum. Lo que rosiga l’ama, que cordura los uèlhs. Un vial estranh que seguis en renegant al cèl. Se vira als capfoguièrs, sebelits jos las cendres ; Plora e sosca lo poèta, per son amiga tendra. Qu’i daissèt pas, que la sal per las plagas. Baste sas quitas mans alisen la glaç ! L a solesa ? Cinema. Òm sab pas, çò qu’òm mira, o çò qu’òm ausis Om se tracha quite pas de la frescor amara Quand se gèla lo còrs dels pès dusc’a la cara. De cantar mal, d’un còp sa lenga renadiva...