Un poëta
Q uand serai mòrt , ò luna, ò luna patarina, Prèsta mon còr als sòmis que gàrdan de renàisser. T en me los uèlhs barrats tins tons òrts apallits, dins la claror sens arma de tos castèls d'oblit, car la jove que mira mon Doble en son miralh carnenc es tan polida. que poirià desmembrant l'infèrn d'aquela vida, me la causir per maire , Renat Nelli trach del Gai Saber de julhet 1982 que lo traseguèt de : òbras Poëticas Occitana I E O 1981