Articles

Affichage des articles du novembre, 2007

Las municipalas e lo mescladis communal

Image
Lo PC en passa de desapareisser. Los Vèrds panats pel Nicolas Hulot. Lo modem polid un temps en plena panada ara . E la senestra estrèma que creis ... pichòtament Lo PS complètament demargat , malcorat; decebut , agre. A drècha , lo Fn garrèl , que subreviura pas a son amiral. L' UMP que festèja alara que las banlègas tornan aviudar lo fuòc del desepèr . L'UMP que crei d'aver fach un còp polit contre los servicis publics e que donan encara mai d'argent pels èiritièrs rics. Tot aquò sentis missant. Tot aquò sentis lo desamor , la guèrra. Per tot aquò nos cal tornar trobar las raices , sapiença , tolerancia , paratge e democracia. Un còp encara . Cal decentralisar los poders e construsir l'Euròpa dels pòbles. Que lo modèl franchimand es a mand de crebar.

Consi ganhar pus sens trabalhar

Image
D'unes i son arribats . Cal pas lo mostrar del det guinhaire . Son las estelas de la television, del governament e de la borsa. De segur caldra trabalhar pus per ganhar çà mèsme. Mas se podiam ma miga aimada ganhar totjorn pus , sens poder arrestar lo flume poderos de las riquèsas que rajan de pertot dins los camps de petròli , dins l'ex URSS , al Brasil , o encara melhor, de la susor sanhosa de las esquinas plegadissas e cansadas dels chineses o dels indos. En tornant de China Nicolas va metre al talh , come dison , los qu'an pas jamai vist un talh , la refòrma de las retiradas , la refòrma dels 35 oras, la refòrma de la santat, la refòrma de la refòrma . De segur , soi content que los françèses ajèsson votar per Nicolas. Los paures d'esperit gelosavan los que trabalhavan cinq ans de mens. Serem totis parièrs . Va plan. Coma los lemings. Los rics an ja recebuts lors 15 milliards d'euro prometuts per lo garda-falord-fiscal . Los gelos van trabalhar lèu

O YE

Image
Dins lo cadre de la diversitat culturala, cal ben , paures mondes agachar endacom mai, qu'en França , cal ben o dire avem plan lèu far lo torn del sicut. Coma veni de tornar de Niou Iòrq e qu'ai pogut viure la setmana, consi ne virava , m'en soi trobat espantat de veire que son bravament mai tolerants que nosautres aici. D'en primièr qu'ambe la femna , nos èrem trobat un "Bed and Breakfast" a Harlem . E que sai qu' a la debuta me diguèri que m'èri un pauc enganat, tròp al nòrd, en cresent qu'èra pas tan luenh qu'aquò del centre nevralgica , qu'èrèm pas a mai d'un kilomètra a pè de Central Park . Alara los que te dison , que cal marchar , son braves , vertat que podem totjorn marchar de longa , quite al sèr de se tornar trobar crebats coma d'ases , ambe las cambas redes coma de la fusta ... Brèu èra una descubèrta vertadièra , benlèu un gaire plan tròp imaginativa , aventurosa que cresia pas de me tornar trobat tant avançat

Resistencia. Rics e paures

Image
Lo monde sofris sens ren ne dire . Las gents dels ventres voides Escotan lo prècha dels parla-plan . Se trufa belèu dels messorgièrs. En se sarrant de las lors pelhas. Aici nos sarrem de nòstre ben Qu'aici lo paure ten pas a ren. Sab sul dèt la leiçon amara Levat lo rire de son nen . Que cerca de trapar lo sen. De la sia maire que li para. Gibos , quèc, òrb, monde garrèl. Se passejan auturos jol cèl Lo monde de la bèla cara Lo monde que pudis son bren, E sas pichonas enganas. Nos assabenta de tota mena . Consi panar lo paure monde? Nosautres tanben, sens vergonha? Consi venir un ric, Sens levar una palha Amb e un èr de dos, Consi nos trobar la dralha Nos assabentar cada sèr Nos paure monde vergonhos ; Qu' es al centre del monde. Qu'an pas d'autras idèas Mèsme quand lo merlhe siubla Mèsme quand lo solèlh lusis A la vesprada davalada . Al clarabrun sorne. Que de trabalhar sens viure; Per ganhar de que viure.

Lo petròli e la religion

Image
Onte es que lo petròli es lo mai segur? Onte es que la religion es la mai fòrta e los dreches de l'òme los mai estrechs? Qual païs escanèt los autres quante volian aumentar lo prètz ? Qual païs mèstre de l'aur negre , lo milhor aligat de l'occident s'escapèt coma per miracle, de la justicia aprèp los attentats terrorristas? N' i a pas qu'un. Vos laissi devinar. Per que pas amaginar que l'Irack , ièr laïca, es uèi vodat a la guèrra civila , e als fondamentalistas de tota mena ayatolahs, Sunites o Chiitas. Fin finala basculara lèu dins l'islamisme lo pus fòrt pel sol profièch des occidentals.. I a pas ren de melhor que la religion per tener lo pòble a la sia plaça. Mas alara de que pensar de totes los ultras religios que prechan l'islam aici e ailabas sens que jamai lo pòble trapa un pauc de la riquèsa que raja de pertot entre las mans dels religios emirs. Dison que la religion islamica volonta lo partage , aquò's vertat , coma la relig

Petrolas e guerras previstables

Image
Lo petroli lèu mancara. Lo petroli e lo demai , zinc, plomb , fer , , gas , alumini, urani ece.....Mas encara lo blat , lo milh , la carn ece Mas lo pétroli es la basa de tot. El commanda tot lo demai. Servis per los engrais, per asaigar las culturas de totas menas, pel transpòrt que servis de portar las recòltas al super mercat , ont lo ciutadan vengut internofila , e paperassièr , pòd anar crompar de que minjarcada jorn , ambe la sia veitura. Servis per fabricar , l"eletricitat , las maquinas que fan l'eletricitat, que servisson elas tanben a fabricar d'autras maquinas. Servis encar de fabricar los potingas ,e lo plastica que trobem de pertot . Brèu lo petròli es omnipresent tant que lo vesem pas pus... Aital , nosautres los joves e mens joves que savon pas sonque molzer una cabra , o far grèlhar de jòlvèrd sem mal partits. Que venga de faltar lo petròli e... Paure monde ...Que tardariam pas de veire de malastres que serian pas de creire , o que cresiam je

Lo poder de comprar o trabalhar pus... Apocalipsa ara...

Image
Uèi vos disi bonjorn fraires umans. Mas las novèlas son pas bonas! Que son a mand de me copar totes los aubres d'alentorn e que per ma fe : anem totes crebats nosautres lo vilatge dels orang outang d'Indonesia... Ja se vei de pertot las planas semenadas d'OGM per fa lo gazòli dels païs rics...Lèu i aurem pas cap d'aubres... Mas davant de quitar la scèna l'ome , vòli te dire que tu tanben es a mand de desapareisser. Te ven de legir un article d'un païs luènhtan que se sona la França, onte i a un òme novèl president que vòl que los sèus estatjants ganhan milhor la vida. Amassèt donc los grands vizirs de l'economia a començar per los astrològs de l'INSEE , los quals declarèron sens lo pus pichòt tremoladis que : lo cost de la vida quitava pas de baissar . Ren que per aquò auriam meritat lo prèmi Nobèl dels grands comicas de primièra . Lo novèl president diguèt que ne'n avia un sadol d'un indici que volia pas dire res. Aital demandèt una estu

l'Euròpa e l'Occitania. Deman l'englès per totes Ah A h Ah

Image
Los occitans ne son a se demandar çò que caldria far per èstre ausit de Bruxèla . Se tròba que los quites govèrnaments de drecha coma de senestra françimands o pas volon pas nos escotar. Lor parlèm de democracia , de respecte , de drèches a la diferencia, nòstre parladis capita pas de traucar. Sem donc ambe los autres mespresats , Bretons , Catalans , Bascs, Corses e Alsacians, creòles eca , sèm donc agachats coma dels falords dolces, de paures calucs qu'an perduts la partida fa bel temps. Quand s'agis pas de dangeiros terroristas qu'an pas encara comprès la grandor e la noblèssa de la langua de Molièra , e la meravilhosa continuitat republicana aprèp lo miracle de la reialtat. Tot prova ara que lo Jacobin perseguis totjorn sa tissa de nos crebar. E que cal trobar quicòm mai per se far ausir. Los occitanistas volon creire que l'an pas perduda la partida. Mas praqu'ò coma o diguèt lo grand Bodon: ne'n sem al darrièr jòc. Encar pus luenh que lo darriè

Los mòrts del capitalisme

Image
Una idèa bestiassòta que me venguèt sai que un ser de plena luna. Cadun sab los crimis de Hitler , de Staline . Mas de degun li vendrian l'idèa falordièra d'empegar los millions de mòrts de las traites d'esclaus al capitalisme naissent. Praquò se sosquem una minuta a la question , la responsa es aisida de trobar. Raja de sorga. Luenhtans e nivolos los mòrts de l'esclauvatge , veire ?. Om coneis los mòrts del fascisme , del communisme. Los aprenon ara a l'escòla. E es normal. Mas es qu'òm calcula los mòrts dels capitalisme? Minuta parpalhòl: Lo grand saut de Mao Tse Tong faguèt un brave million de mòrts . Lo colonialisme quand ? E quand lo FMI demandèt al Nigeria de daissar tombar las ajudas publicas, e que de millions de paures bogres envejèron pas pus los enfants a l'escòla... A la vaccinacion , a las vesitas medicalas eca.... Quand los païses acabèron pas jamai de remborsar los interests , es a dire quatre o cinq còps lo principal , e que devian toto