ficcion3

Seguida de ficcion2

Dins un coide alisèri sus de las matèrias mòlas e pudentas a surja, merda e pissanha, e même un rebat escaufit d’anis o gaireben pròcha de lo del fenolh, çò qu’èra pas de bon comprendre levat l’idèa falorda que la Sofia aja trobada lo mèu amanhagor de …. Mas aquò’s èra impossible.

Era lo passatge malaisit. Per astre avian seguit un còp èra un stagi d’alpinisme, de compas ambe la formacion de pilòte, e tot aquò me remembrèt l’escalada d’un golet quand se cal arquebotar entre doas parets, tengut par la sola fòrça liurada pels genolhs d’un costat, en opausicion amb l’esquina e las mans de l’autra band. Aital m’arrapèri millimèstre per millimèstre, en sarrant las dents, e sens que la Sofia, que praquò sabias pas solament coma penecava tarriblament dins la chiminèa de las escobilhas, quitava pas una segonde de m’escampar tota menas de saloparias. Ièu gulavi coma un falord en disent : ajuda , ajuda , Sofia ajuda-me. Mas m’asuguèt pas e finiguèri per me calar. Que plovèt encara un paquetàs de spaguètis sauça napolitana, una mièja galina frèsca, ambe sos òsses, un litron de vin encara plegat dins un carton biò.

Consi se fasia que m’ausa pas la Sofia ?

La salça tomata me gotèt dins los uèlhs e bandèri la volontat per m’arraspar al portanèl, del nivèl dos, d’onte ressontava plan lo vonvonèjament dels moturs supra-inductius. T'apromète que sosquèri pas una segonda de m’espantar sus aquel miracle tecnologic, per dire d’un biais nòu de captar los photons, e las particulas energeticas que, praquò bombardan l’espandi interstelari e son capablas d’atraversar tota las matièras levat los dedins d’un « conglomerat » d’estèlas, los dels solèlhs , e de las nòvàs… Aviai pas lo còr a me meravilhar dels esplèches fargats de la man de l’òme.

Un moment , enfin arribèri dins una partida del conduch, mai alisanta. Per la rason que se trobava dins un passatge onte las escòbilhas s’èran pas jamai amassada. Me semblèt l’aire mai linde .

Sens òc saupre la Sofia , mas èra pas sola que los sistèms automaticas del vaissèl contunhavan d’escampar tota mena de saloparias , produches del netegament perpetual, posca compreissada, aiga de vaissèla, cargas de cagadors. Tant val dire que totjorn me tombava quicòm qu’amenaçava de me tuar, e vaiqui qu’ara gotava una canèla … Semblia venir d’un nivèl superior , de la sala del pilotage, sai que la del mirador , la d’onte òm pòd remirar las galaxias al travers d’una veirina giganta . A la debuta que s’èra previst de cargar de toristalha, de lor ofrir la possibilitat de remirar l’estelum.. Un biais de se recòrdar de la frasa de Pascal, de la pichonèsa de l’umanitat, de l’imensitat dels cosmos , de l’òbra de Dieu, paraulas rusadas , de çò que se volia un mejan d’apasturar de monde a vodacion intelectuala. Cò qu’èra espantant o nèci de la part dels comanditaris del Pofre , que jamai cap de professor de filosofia venguèt pas nos vistalhar. E qu’un còp passat la celeritat luminica , se vesiai pas res dels amas stelaris, nòvas, planètas dobles , triples. Tot defòra venia gris.

Solament se vesiam lo cosmos que semblabla un fotò tant pareissia imobil, qu’al moment cortet de l’envòl , o dabant de se pausar. E qu’encara los visitors èran pregats, forçats , de se sarrar lèu de lors siètis per èstre pas esclafats sus ponde coma de la gelatina. Que senon, per cas d’accident , la companhia se desliurava d’abansa de totas las responsabilitats.Pas falorda la vèspa.

A la debuta i aguèt, sai que ,qualques coratjos que venguèron…Per estalviar un pauc de moneda que los viatges costavan òrriblament cars. Mas un viatge tornèt mal, e nos faguèt una missanta publicitat . Lo bruch s’espandiguèt que los vaissèls de la CTGM èran pas encara al punt, que lo transpòrt supra-luminica devia servir que per las mercandisas , las matièras primièras e que valia melhor pas ariscar la vida d’inocents. Alara las cabinas dels passatgièrs foguèron clavadas e degun venguèt pus . Mas las maquinas contunhèron de fretar , escobar , balajar , engranièrar, perfumar, deodorisar, aseptisar, asaigar las plantas , e coma n’i avia un centenada de cabinas, amai los corredors , la sala de musica , de spectacles , la bibliòtèca e encara d’autres membres , los ròbòts mancavan pas de trabalh…E la resulta de tot aquel trimadis me tombava sul morre de contunh , jos la forma de solides dangeiros o de liquids que m'agradavi pas de coneisser milhor...

Per astre lo camp de la gravitat èra la mitat del camp universal senon, solide que tot aquò m'aurian jà assucat.


Commentaires

  1. adiéu! siéu pivelat per ton obra d'artista! ton blog es traç que bèu! e quora parles d'universalisme, me crese, per tei tèxtes e tei dessenhs que lo toques! De cor e d'oc.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa