omenatge de Clemença Isaure


Ara an trovat la pròva vertadièra de la vida mervelhosa de Clemença ; que la desnisèron, los cercaires scientifics alemands a Micònòs, sus lo penjal d'un temple aroïnat onte trimèron un brave milierat de vestalas, a jogar son fifre estranh, als sons de crestinèla, que rebombissian sus lo maubre venat negra, de las colonas debordeladas . Esperava un batèu blanc per ajudar los paures umans entre lo passatge de l'Estix.
Vivia de ren, de l'aire del temps . Sortissia de sa bauma tre que fasia bèl temps per esperar, las paraulas d'ajuda, d'un poéta a mand de daissar son arma cabuçar al non ren, e bufava sa musica aspre , sus quatres nòtas reguèrgas , savètz , coma quatre gotas de lima, sus la lenga un jorn de secada, coma per revèlhar un darrièr còp l'agach.
Perque sortiguèt tal jorn per jogar?
Per breçar d'unas paraulas doças aplechavas pèl còr :
Aqui çò qu'ausiguèt Clemença:

Un batèu long e blanc rebala sus la mar,.

rastèl pacient e lent que rascla lo prat clar.

Amb l'anar fastigòs de lo que va morir.



S'en va e ièu demòri gelos de son partir.

ò ! demorar sus la còsta e gaitar lo batèu!.

un batèu long e blanc qu'es un cigne benlèu.



Qui m'acompanharà quand passarai l'azuèlh?.

me plorarà de còr sens asondar sos uèlhs?.

qui m'acompanharà jol darrièr camp de mossa?.



Aquel long batèu blanc tornarà ben deman...

e mon pensar trebol se vira a l'autra man
.

La mar es bèla e bona e la vista tan doçà.


Pau de Ligonièr ( tirat del Gai Saber n 510)

E Clemença gaitèt un temps lo cèl per veire ont anava aquel batèu tan bèl. Ja s'enauçava. Sas vèlas ufladas de las quatre nòtas agudas, que revertavan las d'un estornèl. E puèi ganhèt l'espandi negre que fa lusir las estelas.

Commentaires

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa