Federar



OC NUMERÒ 197 ESTIU de 1955


Un còp èra, pareis que Lafont e Castanh se freguèron fòrts , sul biais de melhor federar los occitanistes. Se passèt dins las annadas de l'aprèp guèrra, al temps d'una amassada de l'IEO que se debanèt a Montpelhièr a l'estiu de 1955.

Que R Lafont volia far una plaça a las estudis economicas , dins la revista Oc, sai que per mostrar consi Occitania tenia une part pichona, quitament oblidada, en rapòrt del Nòrd. O benlèu se plaçar sus un autre sicut de lutjar.

Praquò remembrètz vos dels sobenirs luenhtans e escolaris de la desliurança granda de 1945, de la darrièra granda guèrra, e dels libres d'istòria, de la comunala . La populacion del nòrd que trobèt de s'amagar al miètjorn.

Los maquis quasiment totes que se trobavan tancats dins lo miètjorn.

Mas Castanh faguèt coneisser la sia desaprovacion , que per el, aquela mena d'estudis , riscavan que de far espetar l'IEO. E que per el èra mai important de fargar l'unitat per la lenga, alentorn de la lenga, que de mostrar lo jos desvelopament d'Occitania.

Qual ten rason uèi?

Auèi vesem que la « crisi » buta subretot ont i a d'industrias es a dire al nòrd e a l'est.

Oblide pas una segonda, Molex, Job , Boch, ece, de segur qu'es encara mai grèu aici ont n'avem pas gaire d'emplècs .

Mas sufis de gaitar las mapas de las clavaduras per veire que la banlega parisenca es mai tocada , per la rason, que tot s'i tròba amolonat, per la volontat dels jacobins e dels governaments reials o republicans.

Nos aus tenem Air Bus , mas que jà se bastis las usinas dins Tunisia , dins China. Aquò's qu'avem de sabentasses nosautres, de primièira borra, de las escòlas de comerças , sabètz los ases que nos an menat ont ne sem auèi, e qu'an ja tot oblidat sa bestièsa, e que contunhan de ressegar las asenadas americanas del temps passat, entre que los americans tornan son entreprèsas al païs , nos fasem al revèrs .

Mas, per tornar al subject, qual vesia linde sus l'avenir en 1955? Lafont o Castanh?

Consi se fa que Castanh , reneguèt de criticar un governament parisenc que se chautava aital del « miètjorn », coma se lo fach de notar los punts de josdesvelopament economics portavan en el, las granas d'un fais d'enganas pels occitanistas?

Es que Castanh somavia de servar l'unitat ambe los felibres alara tant poderoses ?

Es que los felibres èran incapablas d'ausir las vertats economicas d'Occitania.?

Paures que uèi tot aquela discutida me pareis bromosa e que comprene mal ont es lo « mal ».


De las legiduras d'OC d'aquela epòca, ne soi forçat de constatar que la discutida sus la melhora strategia de seguir per trapar de sauvar la lenga e la cultura d'òc, e suls mejans de recaptar la dignitat de la lenga , e ben tot aquò auèi pareis gaire dins la premsa d'ara .

Consi la question non se podrià pas èstre d'actualitat?

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa