reviradas sens raras
Sol, me daissas sol, com’ un nen E las mieunas paraulas,se perdon, Me sarri de tu per plorar sus ton sen, E las mieunas paraulas s’envòlan Ta boca ditz des mots falords Que volontan tuar nostre amor. Amiga, cal pas me nafrar lo còr. E las mieunas paraulas s’atudon. Me dis : me de que soi per tu ? Que fau ieu, dins aquel monde ? Ne vòli pas dintrar dins la ronda Vòli n’en finir amb la quite paur. E las mieunas paraulas s’abocan. Me dises qu’as perdut lo gost. Tornas e viras dins la cosina. Sens remirar l’òrt enfestolit. Praquo un castèl ai bastit, De las parets de rimas garelas. E disi las mieunas paraulas. Per vincir lo mal e la mòrt ! Per vincir lo poison de l’arma ! E disi que caldriá tot quitar, Per caminar endacòm mai... E disi que nòstre amor es fòrt. Coma al temps de la joventut. E las mieunas pensadas s’envòlan. Alara escote la nuèch prigonda. La mieuna aurelha sus ton còr Las mans sus tas ancas moflas. Escote l’alba montar. Coma una saba blanca. E las mieunas paraulas s’enauron. Per clavelar l’ombra del temps. af |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Da sola, mi lasci solo come un bambino | Només, em deixes sol, com un nen | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Отдельно, то оставьте меня в покое, как ребенок |
|
playing with words is interesting
RépondreSupprimer