Albiges sinon res


La Crosada , contada per Farge, un sabent, per un ser a Mureth, retrachada,per nos , per una ora pichona: l'istòria òrra.
L'istòria d'un papa, Innocent III, de sos avesques e de sa seguida de papas e d'avesques , acarnassits a la nòstra mòrt, per donar lo païs "Albigès", es a dire lo miètjorn occitan , a l'envèja d'un rei pichon que quitarà pas d'ara en abant de somiar d'espandir sa tuta, e que s'acapriçarà de conquistas , lo rei dels Francs, per França , sonada dempuèi: filha ainada de la gleisa. Filha ainada que tinda coma un :

soven te de qual te faguèt.
..
Coma se sab lo prurit d'una envèja de conquistas que s'acabarà jamai , de l'esclavatge, de las colonias, de las guèrras napoleonencas. Gleisa de Roma que donèt a totes los imperialismes euròpencs, l'envèja e las rasons de tuar al nom de la fe.
Mas per de qué ? Encara per de qué?
Se podrià encara uèi ? , que Nicolas anèsse a Roma ...? demandar l'ajuda, al nom del remembre , d'una vièlha amistat a los que la farguèron :... França.

Leiçon de la serada : França de uèi deu ren a l'engenh de son rei, o de sa lenga, mas que deu sa naissença al forcèps, a Roma.
Que se'n parla pas gaire.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa