entre Esquiròl e Capitòli

De pertot l 'uèlh fug , per d'unas carrièras estrechas , coma lo d'un peis que se bolega sus la riva en agachant l'aiga que passa al ras... S'escapar la mòrt..
A l'òme, totjorn la vida li torna l'imatja d'una estrada larja e plena de vida. E la sèc content,  per de qué li agrada la carrièra granda, e qu'aima pas tròp l'ombra dels camins vielhs, tot plen d'escobilhas , e de mesprès ...
E ne sabèm quitament pas, per de que contunhèm d'avançar , sus la dralha meravilhosa coma s'esperàvem un miracla, coma se  la fin èra  pas qu'un fracatge.  
Que ne venem enfants coma  lo 25, de totjorn gaitar jos l'aubre , los sinhes amistos de la destinada....
Nècis que sem.

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa