J --9

Sus la Talvera?
J-9;  los evenements òrres, e lo chaple d'enfants , e la politisacion creissanta d'aquel afar ? Qu'aquò va tuar la nòstra protèsta ?
Per de qué avem la sentida de far un sacrilèja en parlant de nòstre sicut.  Non la Tèrra  va contunhar de virar sa ròda criminèla.... I aurà maites chaplas encara dins Palestina , dins Mali , Libia, Siria, Tibet, Irac , Iran , Congo, Afganistan, Colombia, ece....... De milions d'enfants contunharan de se crebar al trabalh , un miliard de personas auran pas cap  d'aiga linda , d'electricitat, de medicaments  dins China , dins India d'òmes , de femnas contunharan de trimar per ren... E aici dins França , la secu , lo drèch del trabalh , los salaris , l'escòla , la santat , a mai  la diversitat e tot lo demai contunharan de demenir ..
E la lenga e la cultura d'òc d'esperar la respelida .
De tot biais , sens la protèsta, nosautres sem  quitament embarrats dins un vaissel de mòrt.....
La mòrt de nostra lenga , de nòstra cultura, la mòrt per escanament de longa  per l'abraçada crudèla de  l'uniformitat francèsa , dins un païs que se presenta , encara e totjorn, defòra coma l'aparaire  de la diversitat , e qu'o festèja  cada an ,   la francophonia e  la diversitat  que cal sauvar.Quina vergobnha!
Una istòria bèla que l'istòria de França e pels tots  los donaires de leiçons , alara e que n'aprenem un novèl chapla de França ,  dich per Rocard sus la 5 o Arte , quora França bastiguèt, tre la sortida de la guèrra de 1940 1945 , a pron pena escapada de l'occupacion alemanda , en 1952 de camps de regropament dins Argeria , per 2 milions de personas del Djebèl,  que 200 000 n'en crevèron , de talent . Una informacion "menuda" tenguda secreta , coma lo chapla d'argerians en 1961 a Paris , per lo sorne Papon , coma tantes e maites de l'istòria de farlabica que nos aprenguèron los regents AOF AEF .... França pòrta lo progrès, l'espital , lo camin de fèrre 
Mas consi nos podon  parlar encara de libertat?, d'egalitat?, d'universalitat? Alara que sem pas amb totes los autres paises de l''Uròpa  liura  qu'un  pais de chaplaires, de colonisaires a la memòria estequida..... Consi podon encara dire un mot sus la justicia? la democracia ?
Caldrà ben un jorn que lo moviment occitan, lo POPC  diga per de qué non volem pas mai d'aquel jo...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa