Democratie a la française

E de 1000......


Remarca 0: democracia e justicia fiscala. Relevat  dins Marianne e Mediapart  :  a la debuta , lo fichièr tenia mai de 7000 escapatats fiscals , sonque per Soïssa, l' italo francès que donèt lo dossièr al juge Montgolfier , que lo donèt  à Woerth , mentre que la seuna femna ensenhava  lo camin de Lausanne . Se compren  pas per quel benastre  dins França , son très a poder decidar de lo voidar de mitat .... e de far, amb lo demai  de compromès a l'amiable .
Remarca 2: se parla pas pus de Clear Stream... Que servissià à totes los malinas qu' envejavan l'argent al Caïman o  Jersay , Luxemborg, Singapor...
Remarca 3: amb Hollande  avèm los chòcs de simplificacion, puèi le chòc de morala, mas cap de mèsa en examen.
Remarca 4:  pareis segond, Agora , un siti de las estudias economicas (tendencia placaments borsa)    que la Chipriatisacion dels comptes es en routa dins Euròpa tota . Dins una primièra estapa  concernaria pas que los comptes de mai de
 100 000 euros, levat lo cas fòrça majora (banca en bancarota) ont totes los estalviants serian concernits , e que lor argent servirià per pagar los creancièrs de la banca... 2014 farà mal.Un consèlh prenètz vos d'argent a l'ostal se n'avètz....
Del Canard Enchaîné...


Remarca 5:  democracia e égalitat davant l'escòla  (del quite Canard Encadenat) 


 Remarca 6: (justicia e democracia) un conselhèr , delegat syndical foguèt condemnat per aver escampat un uòu sus la banda de Sarkosy que passava.  Es accusat de còps e blassaduras , alara que l'uòu s'esclafèt sus las gresilhas de la prefectura sens tocar cap de persona .... Mentre  que Cahuzac cavala ....

Remarca 7: démocracia e vòtacions  popularias.   Declaracion de guèrra dins Afganistan ; pas cap de  vòta  , declaracion de guèrra dins Libia  : cap de vòta . Declaracion de guèrra dins Mali: non Declaracion de guèrra a la Siria : non.  Obligacion de respectar la règla financièra europenca del 3% e  votacion sus l'abandon   de sobereinetat: non. Mas lo Consèlh Constitucional  assolida que tot es normal.

Remarca 8: reconaissénça de las lengas e ensenhament de las lengas de França : consultacion dels francèses: non . Lo consèlh constitucional ditz qu'es pas possible!!!
son de cromirs !!!!

Remarca 9 : tolerancia e démocracia ; voir omophobie franchimanda....e Brigita Farjot

Remarca 10: plaça de las femnas , salaris de las femnas zerò....  

Remarca 11:  democracia e preson França fòrça presonièrs e pas gaire de presons , encara mens de  personal..

Remarca 12: democracia e justicia idem que per las presons , pas cap de mejans.....

Remarca 13:  droit du trabalh veire ANI....( amb l'accòrd de la CFDT nacionala) 

Remarca 14 : plaça dels joves  15% de caumaires. De joves diplomats trabalhan per 400 euros per mès al canceròpla de Tolosa...

Remarca15: democracia locala: lo conse es coma un  president de la republica en pus piètre , mas amb l'utis poderos del permès de bastir . La encara : consultacions popularias = zerò.

remarca 16: demolicion dels servicis publics d'EDF e de GDF , de la Pòsta, venda dels bens publics.... Clavaduras d'usinas cada jorn , pel compte dels actionaris. ( Veire Sanofi 4 milliard desclarat (en Belgica) ?  de beneficis (mercés la Sécu)  e 1000 caumaires de mai de previste amb l'accòrd de la CFDT nacionala . 

remarca 17 democracia e fromatges : caldria parlar dels salaris dels deputats, dels  senators dels avantages de tota mèna qu'es una vergonha.... 


Lo chòc ont es? : França es pas una democracia e n'en pren pas lo camin . Per mantunes occitans França es un exemple pel monde!!!! Lo ciutadan vei pas melhor. I crei. Finta de longa  cap a Paris  als partits centralisaires , los responsables d' aquelas combinas, alara que la democracia pòd pas èstre que locala , e necessita de far votar los ciutadans ...
La gaucha se bat....  
Dempuèi mas d'un sègle ,  la "gaucha"  se bat , e se gargarisa d'unas raras capitadas ( mantuns còps  de sang vojat ... )  que prenon una polida plaça dins los libres  d'istòria à la mòda franchimanda ( l'imaginari françès revolucionari qu'esclaira lo monde qué... (veire França e Algeria , França e Vichy.... ece ) mentre,  que la drecha comanda de longa, tot en celebrant la revolucion de 1789?, 1793?, 1830? 1848?  e ara quitament mai 1968, coma  lo Figarò amb la protèsta contra lo maridatge per totes ....
... pròva encara ?  Loisa Michel va benlèu dintrar al Pantheon , o Olympe de Gouges alara que  foguèron rebaladas dins lo fangas tota lor vida ..... Parlèm pas de J Jaurès  ...

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa