l'escorsa






L'escorsa es aisida . Sufís de levar una camba après l'autra , de mai en mai docament devèrs la linha d'arribada. Que siás jove , qualques còps una joventa vendrà te donar un poton e un ram de flors. Que siás vièlh e las joventas anaràn devèrs d'autres esportius , de valents de la cuèissas gròssas e muscladas qu'amagan mal lor ereccion perpetuala . Aquò's pas l'escorsa meuna a l'ora d'ara !
Ieu soi un jove vièlh . Una mena de vièlhassonèl que se patafiòla dins una autra categoria. E me fau una escorsa d'una autra sòrta , un pauc especiala , la que farem totes , tira, quitament los joves trionflants que s'arrapan a l'empont, los becassons, sens saupre, ambe lo rire d'aurelha, coma tot se deviá durar mila ans . Vòli parlar de l'escorsa de la vida. Òc deviá plan arribar . Se passèt a la debuta de genièr 2015 , a tossir, a m'escanar , a desalenar en montant pas qu'un estatge, ieu que fins ara montava , o davalava los gras dos per tres, e benlèu mai.
Me trobèron un crabe rara , un qu' interessa pas gaire lo monde saberut dins son laboratòri , vist que manca de praticas question rentabilitat , o  retorn sus investiment , bon per de dire, qu'en març  comencèt la tièra de tractaments , de quimioterapias , coma dison, ambe tre la debuta , coma d'apetissadísses tres pichonas radioterapias . Me sortiguèron 3 litres d'aiga trebladas dels palmons, e me talquèron, mas en dedins ( pas coma los nenons) , per tarir lo trespirament . Per astre lo tractament agiguèt, e que soi encara d'aqueste mond per dire d' asenadas... Mas coma me faguèri un escaner aprèp cada tièra de très quimiòs, me trobèron lèu un aneurisma de l'aòrta jos renal lo tipe , format coma un uou , una granada puslèu, mas que s'estabilisèt a la talha limita, just davant l'operacion que consista a engulhar un tudèl de plastic per la vena femorala, fins a la granada.
Me sembli de mai en mai , qu'aquò's la quimiò que lo faguèt conflar l'aneurisma , mas degun vòl pas n'ausir parlar d'aquesta teoria de farlabica , e coma lo cirurgian pareis pas tròp afogat per passar una canela fins al meu ventre polit doç e gibós, me demandi mantuns còps , qual va ganhar l'escorsa , del càncer o de l' aneurisma ?
Fin finala una causa de segura : i aurà pas de joventas per potonejar un vièlh descati desplomat sus la linha d'arribada . E farai ma performança tot sol. En fasent atencion, en levant las cambas coma cal, dapasset per pas cabussar dins l'òrt , en trabucant sus un rastèl o un molon de fuèlhas, acampadas pel vent. Benlèu qu'una besenga me seguirà , al retorn, fins a la pòrta, per me para una branca de jolverd qu'es tan bon per la santat ... 
A oblidavi , mièg mai me cal passar una gastròscopia  vist qu'an trobat quicòm...  

Commentaires

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch