Lo Tipe va cantar;
I a quicòm de novèl , a
l'asuèlh, coma un crainament...
vengut dels fons del cèl
,d'un pitre desconegut, d'una caforna
Un òme qu'udola ambe los
lops, magre coma un dròlle del Sahèl
Ai plan entendut son
bramal de singlar acuolat, per la canhada
mentre qu'un palfèrre li
furga jos las còstas, al gràs del ventre,
Levat qu'es pas gaire gras
lo bramaire , e que ten pas la nòta
Anèm me digatz pas que
l'avètz pas ausit cridar, o vist, se rebalar
Tot vestit de pelhas
roginèlas , lo cap plegat e las mans cremadas.
La dolor es tornada jos
las còstas bassas e l'òme quita pas de bramar,
Inuman , nos fa un pauc
vergonha qu'òm diriá una bèstia falorda ,
Coma la vaca mitat
escorgada , penjada, que vòl fugís l'escorjador;
La dolor es tornada jos la
còsta bassa, e l'òme udola la paur;
Que la canhada , va lo
manjar per tròces en oblidant la dolor,
Alara crida l'espelofit ,
pietat, crida a l'ajuda, per morir pas aital,
Sul trepador, dins la
nuèch una ambulància fa mirgalhar sa lutz blava.
E los neons , las teles ,
e los portables s'alucan en cadéncia.
Òc mas de segur la dolor
es tornada e lo tipe va cantar sa cançon.
AF
Commentaires
Enregistrer un commentaire