Of Mices and Men (seguida)




Of Mices and Men
J Steinbeck.

seguida .

O Mirgas e Mascles


Lennie supliquèt, conta-me . Te pregui, Jòrdi.Consi faguères altres còps ?

-t’agradas tant qu’aquò ? Va plan, te vau contar e puèi , aprèp, soparem.

La votz de Jòrdi venguèt grèva. Ressava los mots sus un cèrt ritme coma se los aviá jà dich mantuns còps.

-los tipes coma nosautres, que trabalhan disn los ranchs, i a pas mai sol sus tèrra . An pas cap de familha. An pas d’argent en çò sèu. Van dins un ranch estalviar un pauc d’argent, e puèi van a la vila , e despensan tot… e quora an tot minjat , van trimar dins d’autres ranches. I a pas cap de futur per elses.

Lennie èra encantat.

- ‘quò’s aital… 'quò’s aital. Ara conta-me consi es per nautres.

Jòrdi contunhèt :

-per nosautres, aquò’s pas aital. Nosautres, tenem un futur. Avem qualqu’un per se parlar, que s’interessa a nosautres . Nosautres aurem pas besonh de se seire dins un cafè e despensar de moneda, per qu’avem pas cap de luòcs ont anar. Se los autres tipes van en preson , podon plan crebar , tot lo monde se’n tracha . Mas pas nosautres.

Lennie intervenguèt :

-mas pas per nautres ! E per de que ? Perqué … perqué ièu, t’ai per te trachar de ièu, e tu , m’as per me trachar de tu , e aquò’s aital.

Richonejèt gròs , uros.

-contunha, ara Jòrdi !

-o sabes de memorià. Que pòds far tu meteis.

-non , tu. Qu’oblidi totjorn quicòm. Diga-me consi serà.

-ben vaqui . Un jorn recaptarem tot nòstre argent , e aurem una borieta, e un o dos ectaras, e una vaca, e de pòrcs…

-Òm viurà coma de rendièrs, cridèt Lennie. Aurem de lapins, e los lapins dins las gabias, e la pluèja l’ivèrn, e lo fornet, e la crema sus lach que serà tant espessa qu’òm poirà a pron pena la copar. Conta me aqui, Jòrdi .

-perqué lo fas pas tu meteis, o sabes tot de còr.

-non… conta… tu. Aquò’s pas çò mesme. S’es ièu que tu. Contunha… Jòrdi. Consi suenharai los conilhs ?

- e ben diguèt Jòrdi , aurem un crane òrt, e una lapinièira , e de pols. E quora plourà l’ivèrn , òm dirà, lo trabalh , òm se’n chauta, e aluquarem un fuòc dins lo fornet, e nos seitarem a l’entorn, e òm escotarà la pluèja caser sus la teulada… Merda !

Sortiguèt lo cotèl de la pòcha.

-ai pas lo temps de ne’n dire mai.

Fiquèt lo banèl dins lo coberton d’una boita , la dubriguèt , e la passèt a Lennie.Puèi dubriguèt la segonda . Sortiguèt doas culhèras de la pòcha e ne passèt una a Lennie. Jòrdi faguèt un gest ambe la culhèra.

-de que diràs deman quand lo patron te pausarà de questions ?

Lennie quitèt de machugar, engolèt la mangicla. Sa cara èra concentrada.

-ièu… Li dirai… Li dirai pas un mot.

-òsca ! perfièch Lennie ! Qualques còps fas de progrès . Quora aurem nòstres dos ectaras, te daissaria suenhar los conilhs, solide. Subretot que te remembres tant plan coma aquò.

Lennie s’estrangolèt d’orgulh.

-pòdi me’n sovenir, diguèt.

Jòrdi tornèt far un geste ambe la culhèra.

-escota, Lennie, vòli que notèsses plan ont nos trovem ara e consi es apraici. Poiràs te remembrar aqueste ròdol non ? Lo ranch es censat a un quart de mille , dins aquela direccion. I a pas que de seguir la ribièira.

-de segur , diguèt Lennie, pòdi me recòrdar d’aquò. Me sovenguèt pas de me calar ?

-naturalament . Va plan , escota. Lennie… Que t’enganèsses pas encara dins una missanta afar, coma o faguères n'i a gaire, senon , vendràs aqui , sul pic e t’amagaràs dins los bartas.

-t’amagaràs dins los bartasses, diguèt Lennie suaudament.

- t'amagaras dins los bartas dusca’l moment ont te vendriai quèrre . Poiràs te remembrar d'aquò ?

-oc ben, de segur Jòrdi. M’escondrai dins las matas, dusca que vengas.

-sonque que caldrà pas cercar de bregas , que se per cas, te laissarà pas suenhar los lapins.

Escampèt la boita voida dins la randura.

-non , me trairiai pas d’istòrias, Jòrdi. Dirai pas un mot.

-va plan . Porta me la saca aici , prèp del brasal. Òm s’agradarà milhor per dormir. Los uèlhs levats al cèl e las fuèlhas. Empusa pas lo fiòc . Anem lo daissar tombar.

Faguèron lo lièch sul sable, e a mesura que las flamas baissavan, lo ceucle de lum s’estrechissiá. Las brancas torçudas desapareguèron, e ne demorèt qu’una lusor palla per devinhar las cambas dels aubres. Lennie apelèt dins l’escuresina :

-Jòrdi dòrmes ?

-non. De que vòls ?

-caldrà de lapins de color diferenta Jòrdi.

-oc , plan segur , diguèt Jòrdi aconsomit. N’aurem de roges, de vèrds, e pèi de blaus, Lennie. N’aurem de milions.

-ambe de longs pèlses. Per qué poiriai tanplan me’n anar , Jòrdi, e anar viure dins una bauma.

-poiras tanplan anar te far fotre, diguèt Jòrdi. Cala te ara.

La lusor roja , pallisiá sus lo caliu. Amont sus los puèges, dessus de la ribièira , un coiòt japèt, e un can li respondèt de l’autre costat de l’aiga.

Las fuèlhas dels sicomòres mormolhejèron al buf leugièr de la nuèch.

Commentaires

  1. Aquest llibre és bo. De Ratolins I Homes per John Steinbeck. El llegim a escola durant els anys 60. També la pel·lícula feta d'aquest llibre és magnífica.

    Estava intentant ensenyar-me gascon però no he tingut gaire ajuda i em posava català. Alguna cosa bonica per a una dona retirada vella per ocupar els dies.

    Ve del Val d'Aran? En quina llengua està escrivint aquí?

    Consideracions des de Finlàndia!
    **********
    This book is a good one. Of Mice And Men by John Steinbeck. We read it at school in the 60's. Also the movie made of this book is superb.

    I was trying to teach myself Gascon but I have not had much help and I changed into Catalan. Something nice for an old retired woman to occupy the days with.

    You come from the Val d'Aran? In which language are you writing here?

    Regards from Finland!

    RépondreSupprimer
  2. M'agrada la virada. Espèri que la publicaràs.
    Es important d'o far per çò que las viradas fan viure la lenga.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa