Separatisme


Aqui çò que diguèt dins "Oc" en 1955 Juli Cubaynes "sus l"utilitat d'una traduccion occitana de las majas obras classicas grecas e latinas".

Los de la primièra tièra( parla de los que las pensan impossible las reviradas) son d'amics de la Lenga mas qu'an per ela pron de fe, e n'an pas per ela pron de coneissença. Escriure d'òbras personalas de gostosa prosa , de fina poësia, en aquela Lenga de nòstres mases , ...
Aquò d'aqui l'admeton coma plan possible, e encara en se mantenent dins un cèucle estrech ...
Mas nos auçar a la requista poësia d'un Vergèli , a la clartat precisa e nerviosa d'un Cesar o d'un Tacit, a la majestat verbala d'un Ciceron o d'un Demostenes , aqui , a lor dire , causas a
l'endessus de sa portada,; -
e me demandan se traduccions i a en Lenga d'Oc d'aqueles autors.- Ma responsa , ailas! es que non ; per la maja part d'entre eles . Mas afortissi qu'atal n'es , non pas per çò que nòstra Lenga es inapta a de talas òbras, mas per çò que dins lo felibritge avèm tròpes d'"aimadors" trabalhant cadun coma aquò li truca pels timps, sens se chautar d'apariar , de realisar una òbra en equipa, una òbra comuna,- cadun cercant a donar d'òbras personalas(vèrses mai que mai) , e estimant que "tradusir " es benlèu trabalh tròp escur e tròp umil, per non pas dire tròp malaisit...
Los autres , ( los soscaires espaurugats ) los que crentan de talas traduccions, vèson pus just d'un biais, comprenent qu'un còp pervesida de talas òbras, una Lenga, une Lenga quita d'èstre un esplech populari e es arribada a son aplèchament complèt. Aqueles m'an dich: quand escrivètz vòstres poëmas de "La Tèrra e l'Ostal", aqui vos aprovam; - mas quala foguèt vòstra idèa , quand tradusiàtz Vergèli , los Evangèlis de e San Pau?- Es que voldriatz botar l'Occitan al reng de las grandas Lengas nòblas , ne far una Lenga" concurrenta del Francès ", capabla d'èstre , a un moment de l'Istòria (òm sab pas a l'avenir) , la Lenga del miètjorn sompartit del Nòrd ? - Sètz pas , vosautres , de separatistes ; mas aquèla grana del mond pòd espelir , un jorn, aquel jorn, trobaràn tot prèste l'instrument que vos-aus , los literadors , lor auretz inocentament fargat... Aqueles d'aqui butavan un pauc lènh lors conclusions e lors profecias . Lor daissi per compte lors exageracions - e la vièlha e nècia question del "separatisme" occitan , n'a un briu qu'i an respondut coma se devià e qu'es tombada dins lo clauset de las repapiadas. De cap de biais lo Miètjorn non pòt ni non vòl , tant economicament que moralament , se sompartir del Nòrd e, amb Mistral , un còp de mai disèm:
" Siàm de la granda França e ni cort ni costier!"
Mas aviàn rason , aqueles , en vesent qu'una Lenga pervesida de sas traduccions classicas es una Lenga arribada a sa majoritat e que deu èstre presa al seriòs. Praquò , n'es pas per simple motiu "apologetic" e pas solament per far la pròva de sas capacitats que la Lenga d'Oc deu s'incorporar los grands classics ; es, tanben , per son benefici personal.- Escotatz çò qu'a aquel perpaus de traduccions, l'abbat Delille escrivià dins lo "discors" preliminari a sas Georgicas: " J'ai toujours regardé les traductions comme un des meilleurs moyens d'enrichir une langue . La différence de gouvernements , de climats et de moeurs , tend sans cesse à augmenter celle des idiomes : les traductions , en nous familiarisant avec les idées des autres peuples , nous familiarisent avec les signes qui les expriment ; insensiblement , elles transportent dans une langue une foule de tours , d'images , d'expressions , qui paraissent éloignés de son génie , mais qui en s'en rapprochant , par le secours de l'analogie , quelquefois s'annoncant comme le seul mot , la seule expression , la seule image propre , sont soufferts d'abord , et bientôt adoptés. Tant qu'on ecrit des ouvrages originaux dans sa langue, on n'emploie guère que des tours , des expressions dejà reçues ; on jette ses idèes dans des moules ordinaires, et souvent usés: lorsqu'on fait une version , la langue dans laquelle on traduit prend imperceptiblement la teinture de celle dont on traduit. Ecrire un ouvrage original dans sa langue , c'est, si j'ose m'exprimer ainsi,, consommer ses propres richesses; traduire , c'est importer en quelque façon dans sa langue , par un commerce heureux , les trésors des langues étrangères. En un mot , les traductions sont pour un idiome ce que les voyages sont pour l'esprit." Dins aquel escapol , l'abat Delille parla de las traduccions presas en general e a una epòca ont lo Francès un briu n'avià que s'èra incorporadas las granda òbras classicas. Mas se çò que ditz es vertat per de traduccions de simplas òbras ordenàrias d'una autra lenga , consi plan mai avèm rason de dire tot pariu , en çò que nos-aus serà la traduccion Occitana de las majas òbras classicas : per tant d'òbras mèstras qu'escriuguem dins nòstra Lenga , quicòm d'essencial nos mancarà , tant que nos serem pas enriquesits d'aquel tresaur.

La legidura d'aquel text escich en 1955 per Juli Cubaynes nos mostra clar que la question demòra. Que m'agradi de notar las evolucions dempuèi las annadas 50. E que mantuns còps i a pas gaire d'evolucions.... Primièra remarca ,
  1. que lo ròtle del felibritge èra pus important en 1950.
  2. qu' una Lenga que tradusis las òbras majoras arriba a maduritat ; a la dinhitat -
  3. qu'una Lenga madura amenaça de segur l'unitat nacionala -
  4. mas que la Lenga d'Oc s'amerita d'arribar a maduritat.
  5. qu'es pas question de se sompartir del Nòrd?
Coma vesètz ren d'evident mas tot actual dempuèi 1950.
Espèri vostra idea....
I tornarem ambe la discutida entre Lafont e Castanh qu'èra de la meteissa borra.

Commentaires

  1. Valuable info. Lucky me I found your site by accident, I bookmarked it.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa