Lo fintaire de Manhattan.The observer...

Why don't we speak english now? To speak occitan is idiot...


Lo fintaire de Manhattan( the Observer) (translate by Google. english e catalan Thanks to Google) .

The night enveloped the towers. It formed a bubble, which shrank from the violence lighting. The night drew back before the buildings, stained neon colors. The scrolling images, streaming down the walls. The night watching the vibrant heart of the city, zebra by its straight avenues, highlighted by a succession of public lighting masts. The night flying, for lurking in the withdrawal of a doorway, a primer of impasse, a court.
New York displayed his violent light, its fireworks, as the eye could no longer
follow the eye exhausted to understand. The facades of storefronts, spilling over the sidewalks, emitting, the barrage of dazzling flashes. The light fell in cascades on the multitude who thronged around Broadway. The night before retreating waves powerful light. The explosion of orgasmic photons seemed to reach its peak level of Madison's Square.
There were those who passed, those who buy and those who looked on.
At the tarmac, the noise became deafening horns, shouting, ringing, ringing
rumbling, vibrations, music chopped, jerky, distorted, as if the blades of a
helicopter giant kneading the air to give a viscous consistency, which distorted
the echo of a pasty mixture, so maelstrom of sound that made him want to flee to other lights, softer and warmer. It was as if millions of mouths
shouting, flush with the asphalt. And as if millions of listening ears without
understand. It was an audible noise, a rumbling background, fully loaded, for millions decibels.
Highest in the towers, whose peak is lost beyond the halo of light was
almost silent. Highest only arrived reassuring echo of life. Peace, observation
peaceful city. There were trees clinging to the walls of concrete. There were beds
flowers, oasis, hanging gardens. Earlier, we saw incredible terraces, with
pools and coconut. The men had built the towers to escape the incredible noise
Street. In this corner of Central Park apartment rented a $ 20,000 per month.
While the towers, people found the cool breezes, and some tranquility. It was too hot in summer in New York. People living large windows open, trying to retain a fear of the freshness of the evening.
Anjo loved the City.
By discovering the panorama of his room by a foggy day, he had thought of a
cemetery. Then he changed his mind. This was not a cemetery. In fact, the sight reminded him of a city ravaged by war. The facades pierced the eye, what was left of Hiroshima, after the explosion, as we saw on the news lately, with flickering images traveled hatch, features white or black, with commentaries and offset.
Except that here the life, noise, light flooded Manhattan from its powerful waves.
And to contemplate the forest of buildings, much like a landscape of war,
like after the bomb blast, reportedly snatched from the rooftops, he bought a telescope powerful, endowed with infrared vision.
Here was life, which beat violently, who planned the powerful blows of his breathing. The telescope swept the black forest full of facades of windows, bays, which blinked life.
That was the True Life. He saw. He could feel it, feel it vibrate, Seeing abound.
It was the infinite. And she was THE one. Why was she Exceptional
City?
It was to meet, he bought the telescope.
The telescope was placed in front of the window a bit. He extinguished the light. The show would begin. As usual, he went out on the terrace and leaned over to
observe the neighboring buildings, located to the left, then those who stood to his right. From terrace overlooking was it was easy to see all the others who knew the show would begin. He grimaced each time. The others were already in place. He was surprised reflect an objective, the red glow of a cigarette. Voyeurs fools, destroyed the magic of yesterday and could fuck everything up. They thronged the windows, like a pack stupid, dogs ready to bite any bone, without complying with the tacit conventions, the most
Basic discretion. Not smart, he thought, and yet the show was held every night
except when a barbarian began to cry, framed in her window, after lighting his
light: just my cat, just slutty. Or when he threw himself into the void, to show
universe bloodless his cock, he intended to plant your ass in the world, fifty floors low. . He drew back the curtain and returned to the room. He had learned a song in French. He words in my head since morning, "something just fell on your tears floor "... He did not know if the singer said, blades or tears. He preferred to tears. He seemed he might be tears, though it is strange to think, "the tears your floor, though ... "Something just fell in tears, on your
floor "... But unfortunately it could not be done ...
He went to the fridge, took a Budweiser, and the rest of the sandwich, eggs-hard-jambonsmayonnaise.
The radio droned on hold. The "other" right now, is preparing to spend the night.
Anjo thought that there are those who live, those who look on and not living. Because those who live, stealing the lives of those who watch them. And it was not fair.
Sit Anjo came before the telescope. Today it was settled on the window Myosotis. It gave them names, Periwinkle, Myosotis, Violets, Daffodil, Doudoune, Olympia, Minette.
Names that seemed to correspond to the clothing, hair color, decoration
Room, eye color, or their pet.
Today, it was observed Myosotis, Myosotis extraordinary, which was often
favorite blue hair.
Anjo was not a "mateur" low floor. He saw himself as an aesthetic, a watchman of a novel. He was an observer at night, especially attentive to the human race. It was watcher
in the capital of the world: Manhattan. He was surprised to EARNING it was in fact a fat disgusting. He did not see it that way.
He shunned the episodes pornographic scenes of violence, ugly body. He
leaning on the life of the city, with its large microscope, like a friendly teddy bear, all senses awakening, with a benevolent eye. It was not monitored sordid, a spinning, policing, but a careful search of beauty, the quest for grace,
the wonder that comes from the vision of the body of a goddess. Everything had to appear in its
Freedom, in its purity, without masks, layers of foundations without the mirror
distorting our social conventions. It was a sight reserved for insiders.
The fronts silent opened before him like so many television screens. Windows
ajar, berries discovered the spacious layout, luxurious suites. Anjo do
that was surprising moments of life by applying to itself, a code
ethics, particularly rigorous.
By making observations in urban areas, not unlike an entomologist currently
to study the canopy in the Amazon. A scientist who marvel, an orchid discovery
the top of a giant, rather than a sad individual, the police catalog under the label of "sexual maniac". He was an entomologist in urban areas. Same approach works.
Same precautions, even "stealth". Even respect for the "object of study." Not
interference.
Myosotis was finally returned to his work. It was nine o'clock. Anjo nota Time
mentally. Usually, she returned about seven hours. She stood at her window, and seemed to scan the night before her. She smoked, leaning nonchalantly on the chin hand. He did not see the expression on his face, but it seemed she was exhausted by its workday. Indeed, usually, it was lively, and kept busy in his
apartment.
First, she took care of his cat, a dun, who always demanded attention,
a caress, a little milk, and followed her everywhere when she passed the door. Then she devoted to his flowers and his bonsai, it protected the glowing sun of August.
Anjo wondered what it was doing its days. His job? Commercial?
computer scientist? He leaned over to computer scientist. He saw her often at his keyboard, typing at breakneck speed. He hesitated. One thing was certain: she had a good life. He saw on the desktop, the extra large screen of a computer as large as a plasma screen television.
Myosotis stubbed out his cigarette.
She went into the bedroom, undressed and went into the cabin of the shower without firing the glass door.
He was surprised. He felt a lump forming in his throat and itching
characteristic in the lower abdomen. He still felt tingling in the soles. He
recovered immediately. He went head to observe the adjacent buildings, and noted with an irritation score of "voyeurs" watching, like him, the body beautiful
Myosotis.
She let the water run long, his hands resting on the floor, his head bent
back, as someone who washes also within, the stains of the day. Then she
massaged her breasts, probably in cold water, while the balancing of a critical air. She wiped between the thighs, back and forth through a towel, a gesture energetic but ungainly.
She left and returned to the living room, still as slender looking. Dancer. He had guessed.
Young, she had to dance. She walked on tiptoe, she held slightly apart. She sat in front of the computer to read his emails, perhaps. Then she got up and went towards the toilet, mail in hand, and the door always open, began to unseal the envelopes one by one. They frowned on reading. He thought he was invoices.
Then she went into the dressing immense covering an entire side of the room.
He designed the uneasiness she was going out tonight? Fortunately it did not. She reappeared dressed in a negligee incredible, absolutely transparent. That's why he loved her Myosotis. For she always surprised.
He paid more finely optics. Myosotis went out on the terrace to the Chinese gymnastics.
He did not remember the name of that gym, which was sequenced movements
Further, balancing on one leg. It was once a week, a series of stretches
arms and legs, which can, apparently, to find harmony between heaven and earth. And especially emphasized that the perfection of his lines. Sometimes, she threw back in the position of a archer, legs bent as if it was fatal shooting an arrow in his direction.
Anjo started. He felt the light caress of his eyes on her cheek, and his gaze is fixed, while around him, searching the building facade.
He held the same breath. She had seen. He immediately said that was absurd. She was more than two hundred meters. A fool had the attention. What a mess!
He wished to be alone has observed the succession of slow movements mastered. He was alone apable of appreciating at their true value. They reveal more than the tip of a rose within the folds a buttock or the shadow of the vagina. They were life. He uncapped a beer with trembling hands emotion. He forgot to start recording the camera. He consoled himself by noting that
the telescope gave an accurate picture clarity. He thought a picture scandal, which crudely showed a vagina and titled: "The creation of the world" or "the origin of world. He no longer knew where he had seen. Repulsive he told himself. Myosotis was infinitely more desirable.
She stood in the crowd sitting in lotus position.
He ignored the hard lump of his erection.
She looked the city.
And he had the impression that the city look breath.
Suddenly, he was convinced that the whole town knew. That whole town was watching. And it became the City and she prayed that the city help. She adopted the attitude of a manta religious. She remained motionless for half an hour, like a statue. He could not detach Eye of the show. Then she returned to the dressing room. She passed a black raincoat. The window was extinguished. She was out. The show was over. But it was worth it.
He had felt unwell. For the first time he found himself in the shoes of a dirty little voyeur. Guilty, and unhappy. He closed the window, drew the curtains. He lit the light of the kitchenette and the bedside lamp.
Half an hour later, someone rang the doorbell. He looked at the wall clock. It was midnight. This would be a mistake. He saw no one. He lived as a hermit. He looked through the eyepiece. It was she. He remained paralyzed. Then he opened. It came without saying a word.
Then she turned towards him, pushing him toward the bed, giving him patting friendly on the front.
She was arrested a few seconds to examine the glass front window. She smiled. It noted in passing, his perfect teeth, small teeth perfectly aligned. She let fall
his raincoat. She always wore beneath his clothes off gossamer.
He was found naked on the bed with her over in a ridiculous attitude, without power control his erection phenomenal. It is mounted astride his big belly. She
began to grind her sex, until he became insensible and hard as a horn
rhinoceros. Then she brought in her vagina, without more ado, as if to finish.
Then he felt something tighten, hard and rough. He had the feeling that the jaws a vise, had just closed on his penis. Then he divined the presence of a mouth, powerful, open, between his legs, which fitted him, producing sounds of sucking.
Forget me not smiling by her rocking back and forth, up and down.
Before losing consciousness, he heard the humming song of the little stupid frenchie:
"Something just fell on the blade of your floor."
He was surprised that she knows this song. He remembered a girl so ugly that
came in intermittently, and made her shy smiles.
Myosotis accelerated pace, uttering little grunts. Anjo and felt something
pierce her belly and pushed her spurs. Soon he fainted.
He regained consciousness a little later without feeling any pain. It was only
anesthetized, but living with an egg in the chest, and it was as if he had awakened in listening to the end of the lullaby of Myosotis.
Myosotis was released an hour later, without forgetting to turn off the lights, close the door key. Manhatan had lost one of his "spotters" aesthetes.
It a little sorry to have lost its substance. It was nice Anjo. But the handsome young man it was lifted in the afternoon, had the lurch. There was no one tonight to satisfy his need for procreation.
New York was certainly the most interesting city in the world. And there was lots of idiots, all floors to satisfy his hunger.
In the vast city, in the violent waves of light, there are those who believe only in observe the world and those who watch them run like a game.


catalan
La nit va embolicar les torres. Es va formar una bombolla, que es va reduir de la violència d'il luminació. La nit es va retirar abans dels edificis, els colors de neó de colors. L' imatges de desplaçament, que corrien per les parets. La nit veient el vibrant cor de la ciutat, de zebra per les seves avingudes rectes, subratllada per una successió de pals d'enllumenat públic. L' els vols nocturns, perquè amenacen en la retirada d'una porta, una cartilla de carreró sense sortida, un tribunal.
Nova York mostra la seva llum violenta, els seus focs artificials, com l'ull ja no podia
seguiu els ulls exhausts d'entendre. Les façanes de les botigues, vessant sobre el
voreres, emetent, l'allau de flaixos enlluernadors. La llum va caure en cascada sobre
la multitud que s'apinyaven al voltant de Broadway. La nit abans de retirar les ones
llum de gran potència. L'explosió dels fotons orgàsmica semblava arribar al seu punt màxim nivell de la plaça de Madison.
Hi havia els que passaven, els que compren i els que miraven.
A l'asfalt, el soroll es va fer ensordidor banyes, cridant, brunzit, brunzit sorolls, vibracions, música picada, carn seca, distorsionada, com si les aspes d'un
gegant helicòpter pastant l'aire per donar una consistència viscosa, que distorsionar
el ressò d'una barreja pastosa, de manera remolí de so que li va fer voler fugir a
altres llums, més suau i càlid. Era com si milions de boques de crits, arran amb l'asfalt. I com si milions d'orelles que escolten, sense comprendre. Era un soroll audible, un soroll de fons, a plena càrrega, per a milions decibels.
Més alt de les torres, el pic es perd més enllà de l'halo de llum es gairebé en silenci. El millor ressò tranquil.litzador només va arribar de la vida. La pau, l'observació
ciutat pacífica. Hi havia arbres adherides a les parets de formigó. No hi havia llits
flors, oasis, jardins penjants. Anteriorment, hem vist terrasses increïble, amb
piscines i de coco. Els homes havien construït les torres per escapar del soroll increïble Street. En aquest racó de Central Park llogar un apartament de $ 20.000 per mes.
Mentre que les torres, la gent va trobar que les brises, i alguns tranquil.litat. Feia massa calor a l'estiu a Nova York. Les persones que viuen grans finestres
oberta, tractant de mantenir la por de la frescor de la nit.
Anjo encantar la ciutat.
En descobrir el panorama de la seva habitació per un dia de boira, havia pensat en un
cementiri. Després va canviar de parer. Això no era un cementiri. De fet, la vista li va recordar d'una la ciutat devastada per la guerra. Les façanes va travessar l'ull, el que quedava d'Hiroshima, després de l'explosió, com vam veure a les notícies últimament, amb imatges intermitents va viatjar escotilla, les característiques de color blanc o negre, amb comentaris i offset.
Excepte que aquí la vida, el soroll, la llum va inundar Manhattan de les seves onades de gran abast.
I contemplar el bosc d'edificis, com un paisatge de guerra, com després de l'explosió d'una bomba, suposadament segrestat als quatre vents, es va comprar un telescopi de potent, dotat de visió infraroja.
Aquí hi havia la vida, que bategava amb violència, que van planejar els forts cops de la seva respiració. L' telescopi va escombrar el bosc negre ple de les façanes de les finestres, les badies, que parpellejar vida.
Aquesta va ser la veritable vida. Que va veure. Podia sentir, sentir vibrar, veure abunden.
Va ser l'infinit. I ella era l'escollida. Per què era excepcional Ciutat?
Es tractava de complir, va comprar el telescopi.
El telescopi va ser col locat davant de la finestra una mica. Es va apagar la llum. L'
Mostra començaria. Com de costum, va sortir a la terrassa i es va inclinar per
observar els edificis veïns, situat a l'esquerra, després els que estaven a la seva dreta. Des terrassa amb vista va ser que era fàcil de veure tots els altres que sap que la funció començaria. Va fer una ganyota cada vegada. Els altres ja estaven en el lloc. Va sorprendre reflecteixen un objectiu, la llum vermella d'una cigarreta. Tontos Voyeurs, va destruir la màgia de la ahir i podria fotre tot. S'amuntegaven a les finestres, com una manada estúpid, gossos a punt per mossegar qualsevol os, sense respectar les convencions tàcites, la majoria dels Discreció de base. No és intel ligent, va pensar, i sense això, l'espectacle es va dur a terme totes les nits excepte quan un bàrbar va posar a plorar, emmarcat en la finestra, després d'encendre la seva
la llum: només el meu gat, només cachonda. O quan es va llançar al buit, per mostrar
univers sense vessament de sang de la seva polla, tenia la intenció de sembrar el cul al món, pisos de cinquanta baix. . Va assenyalar a la cortina i va tornar a la sala. Ell havia après una cançó en francès. Ell paraules en el meu cap des del matí, "una cosa que acaba de caure a les teves llàgrimes pis "... No sabia si el cantant va dir, les fulles o les llàgrimes. Preferia les llàgrimes. Ell semblava que podria ser llàgrimes, encara que és estrany pensar que, "les llàgrimes seu pis, tot i que ... "Una cosa acaba de caure en les llàgrimes, en el seu pis "... Però per desgràcia, no es podia fer ...
Va ser a la nevera, va prendre una cervesa, i la resta del sandwich, ous durs jambonsmayonnaise.
La ràdio brunzits a espera. El "altre" en aquest moment, és preparant per passar la nit.
Anjo creu que hi ha persones que viuen, els que miren i no viure. Perquè
els que viuen, el robatori de les vides d'aquells que la veuen ells. I no era just.
Segui Anjo vi abans que el telescopi. Avui en dia es va instal.lar a la Myosotis finestra. Això
els va donar noms, cargols, Myosotis, violeta, narcís, Doudoune, Olympia, Minette.
Els noms que semblaven correspondre a la roba, color de cabell, decoració
Habitació, el color d'ulls, o la seva mascota.
Avui en dia, es va observar Myosotis, Myosotis extraordinària, que sovint es
cabell blau favorit.
Anjo no era un "MATEUR" pis baix. Es va veure com una estètica, un vigilant d'un
novel.la. Ell era un observador a la nit, especialment atenta a la raça humana. Es vigilant a la capital del món: Manhattan. Es va sorprendre a guanyar era en realitat
una fastigosa greix. Ell no ho veu d'aquesta manera.
Evitava els episodis d'escenes pornogràfiques del cos de la violència, la lletja. Ell
recolzant-se en la vida de la ciutat, amb el seu microscopi gran, com un osset de peluix amigable, tots els sentits despertar, amb una mirada benevolent. No es va controlar sòrdida, un filat, la policia, però una acurada recerca de la bellesa, la recerca de la gràcia, la meravella que ve de la visió del cos d'una deessa. Tot el que havia d'aparèixer en el seu
La llibertat, en la seva puresa, sense màscares, les capes de base, sense el mirall
que distorsionen les nostres convencions socials. Era un espectacle reservat als iniciats.
Els fronts oberts en silenci davant ell, com les pantalles de televisió de tants. Windows entreoberta, baies va descobrir el disseny espaiós, suites de luxe. Anjo do
és sorprenent que els moments de la vida per aplicar-se a si mateix, un codi de
l'ètica, especialment rigorosa.
En fer observacions a les zones urbanes, no molt diferent d'un entomòleg de l'actualitat per estudiar el dosser en l'Amazònia. Un científic que meravella, un descobriment d'orquídies la part superior d'un gegant, en lloc d'una persona trista, el catàleg de la policia sota l'etiqueta de de «maníac sexual". Va ser un entomòleg a les zones urbanes. Enfocament funciona a la mateixa.
Les mateixes precaucions, fins i tot "stealth". Fins i tot el respecte pel "objecte d'estudi." No interferència.
Myosotis va ser finalment va tornar al seu treball. Eren les nou del matí. Anjo Nota Temps mentalment. En general, va tornar d'unes set hores. Ella es va parar a la finestra, i semblava escanejar la nit abans d'ella. Fumava, recolzat tranquil.lament a la barbeta
mà. No veia l'expressió del seu rostre, però semblava que estava esgotat per la seva
jornada de treball. De fet, en general, era vivaç, i ocupats en la seva
apartament.
En primer lloc, es va fer càrrec del seu gat, un Dun, que sempre exigeix l'atenció,
una carícia, una mica de llet, i seguia a tot arreu quan passava la porta. Després
dedicat a les seves flors i el seu bonsai, protegit del sol resplendent del mes d'agost.
Anjo va preguntar què estava fent els seus dies. El seu treball? ¿Comercial?
científic de la computació? Es va inclinar per científic de la computació. La veia sovint en el seu teclat, escriure a una velocitat vertiginosa. Va dubtar. Una cosa era certa: tenia una bona vida. Va veure a l'escriptori, la pantalla extra gran d'un equip tan gran com un televisor amb pantalla de plasma.
Myosotis va apagar la seva cigarreta.
Va entrar a l'habitació, es va despullar i es va ficar a la cabina de la dutxa sense disparar de la porta de vidre.
Es va sorprendre. Va sentir un nus a la gola i picor característica a la part inferior de l'abdomen. Encara es sentia formigueig a les plantes. Ell cobrament immediat. Va ser el cap per observar els edificis adjacents, i va prendre nota amb una puntuació d'irritació de "voyeurs" veure, com ell, el cos bell Myosotis.
Va deixar que l'aigua a llarg termini, les mans recolzades a terra, el cap inclinat
enrere, com algú que es renta també a l'interior, les taques del dia. Després
massatges els pits, probablement en aigua freda, mentre que l'equilibri d'un aire crític. Es va netejar entre les cuixes, d'anada i tornada a través d'una tovallola, un gest enèrgic, però maldestre.
Ella va sortir i va tornar a la sala d'estar, sent tan prima futur. Dancer. Hi havia endevinat.
Young, que havia de ballar. Va caminar de puntetes, es va celebrar lleugerament separades. Ella es va asseure davant de l'ordinador per llegir els seus missatges de correu electrònic, potser. Després es va aixecar i es va dirigir cap al bany, el correu a la mà, i la porta sempre oberta, va començar a Unseal els sobres un per un. Que arrugar el front en la lectura. Va pensar que era factures.
Després va entrar en la immensa embenat que cobreix una banda de l'habitació.
Ell va dissenyar la inquietud que anava a sortir aquesta nit? Afortunadament no va ser així. Ella reaparèixer vestit amb una bata increïble, absolutament transparent. És per això que l'estimava Myosotis. Perquè sempre sorprèn.
Ell va pagar amb més precisió òptica. Myosotis va sortir a la terrassa a la gimnàstica xinesa.
No recordava el nom d'aquest gimnàs, que va ser seqüenciat els moviments de
A més, l'equilibri sobre una cama. Era una vegada a la setmana, una sèrie de trams
braços i cames, el que pot, segons sembla, per trobar l'harmonia entre el cel i la terra. I en especial èmfasi en que la perfecció de les seves línies. De vegades, es va cap enrere en la posició d'un , Arquer cames doblegades com si fos mortal disparar una fletxa en la seva direcció.
Anjo començat. Va sentir la suau carícia dels ulls a la galta, i la seva mirada és fixa, mentre que al voltant d'ell, buscar a la façana de l'edifici.
Va ocupar el mateix alè. Que havia vist. Immediatament va dir que això era absurd. Ella era més de dos-cents metres. Un tonto va tenir l'atenció. Quin embolic!
Desitjava estar sol ha observat la successió de moviments lents dominat. Estava sol
capaços d'apreciar en el seu just valor. Que revelen més que la punta d'una rosa dins dels plecs la natja o l'ombra de la vagina. Eren la vida. Es anivellar una cervesa amb les mans tremoloses emoció. Es va oblidar d'iniciar la gravació de la càmera. Es consolar a l'assenyalar que el telescopi va donar una claredat d'imatge precisa. Va pensar en un escàndol de foto, que cruament va mostrar una vagina i titulat: "La creació del món" o "l'origen de món. Ja no sabia on l'havia vist. Repulsiva, es va dir. Myosotis va ser infinitament més desitjable.
Es va quedar en el públic assegut en posició de lotus.
Va passar per alt el paquet dur de la seva erecció.
Ella va mirar la ciutat.
I ell tenia la impressió que la respiració aspecte de la ciutat.
De sobte, estava convençut que tot el poble ho sabia. Aquesta ciutat sencera estava mirant. I es va convertir en la ciutat i va pregar perquè l'ajuda de la ciutat. Es va adoptar l'actitud d'un manta religioses. Ella va romandre immòbil durant mitja hora, com una estàtua. No podia separar Eye of the show. Després va tornar als vestidors. Va passar un impermeable negre. L' la finestra es va apagar. Ella estava fora. L'espectacle havia acabat. Però va valer la pena.
S'havia sentit malament. Per primera vegada es va trobar a les sabates d'una mica brut voyeur. Culpable, i trist. Va tancar la finestra, les cortines. Ell va encendre la llum de la la cuina i el llum de nit.
Mitja hora més tard, algú va tocar el timbre. Va mirar el rellotge de paret. Es
la mitjanit. Això seria un error. No va veure ningú. Ell va viure com un ermità. Miró
a través de l'ocular. Era ella. Es va quedar paralitzat. Llavors els va obrir. Va entrar sense dir una paraula.
Després es va tornar cap a ell, empenyent-lo cap a la llit, donant-li copets amistoses
al front.
Va ser detinguda uns segons per examinar la finestra del front de vidre. Ella va somriure. Això assenyalar, de passada, les seves dents perfectes, petites dents perfectament alineats. Va deixar caure l'impermeable. Sempre portava sota la seva roba de gasa.
El van trobar nu al llit amb ella en més d'una actitud ridícula, sense poder
el control de la seva erecció fenomenal. Es munta a cavall sobre la panxa. Ella
va començar a moldre el seu sexe, fins que va esdevenir insensible i dur com una banya rinoceront. Després el va portar a la seva vagina, sense més ni més, com si fins al final.
Llavors va sentir que alguna cosa es tensen, dur i aspre. Tenia la sensació que les mordasses un cargol de banc, acabava de tancar en el seu penis. Després s'endevinava la presència d'una boca, poderosa, oberta, entre les cames, que s'ajustava a ell, produint sons de succió.
Forget Me Not somrient per la seva gronxant-se cap endavant i cap enrere, amunt i avall.
Abans de perdre la consciència, va sentir la cançó brunzit de la frenchie estúpids:
"Alguna cosa ha caigut en el full del seu pis."
Es va sorprendre que ella sap que aquesta cançó. Es va acordar d'una noia tan lletja que va arribar en forma intermitent, i va fer el seu somriure tímida.
Myosotis accelerat el ritme, llançant grunyits. Anjo i va sentir una mica
Pierce seu ventre i la va empènyer esperons. Aviat es va desmaiar.
Es va recuperar la consciència una mica més tard, sense sentir cap dolor. Va ser només anestesiat, però viu amb un ou al pit, i va ser com si hagués despertat en el
escoltant el final de la cançó de bressol de Myosotis.
Myosotis va ser posat en llibertat una hora més tard, sense oblidar apagar els llums, tancar la porta clau. Manhatan havia perdut a un dels seus "observadors" estetes.
És una mica de pena haver perdut la seva substància. Anjo It was nice. Però l'home jove i maco es va aixecar a la tarda, va tenir l'estacada. No hi havia ningú aquesta nit
per satisfer la seva necessitat per a la procreació.
Nova York va ser la ciutat més interessant en el món. I hi havia un munt d'idiotes, tots els plantes per satisfer la seva gana.
A la gran ciutat, en les onades de violència de la llum, hi ha qui creuen només en la
observar el món i els que veure'ls córrer com un joc.


Tots dreches servats....AF