Lo Lençòl de Turin. O de Roma

Aquí una fòto del Sant Lençòl de Turin, prèsa de rescondon ambe una camèra, ultrà e infraroja, grand angle . E la pròva que Jèsus èra una femna...
Foguèt recaptat, lo lençòl a la davalada de 1001, que l'esperit calfava un còp èra. Una femna lo vegèt primièra, una femna batuda, banuda, e prostituida per son òme , un chimaire rebalagrolas , garrèl de las manòtas, ensenhador de polícia de mestièr, que beviá cada ora sa paga de puta-bòrnha, traïdor del pòble, (al sens que li donèront Maò Trotski, e qualques còps Lenine quand tornèt dins son wagon plombat....veire BHL al festenal de Bengazi ) e d'ensenhador de la polícia papadenca, ambe un parèlh d' archevèscas , quand èra pas a jogar a la belòta, amb quatre putassas vestidas , subrebelament de raubas rojas de seda, tacadas d 'espèrma.... Medecis ? Segni? Berlusconi? Òm sap pas. .
Aquela vesprada la femna t'avia tibat lo drap, davant lo fenestron de la cava, ont demorava lo coble , mentre que se netejava lo demai , dins la grasala a bugada , quand un rai de solelh plombèt a pic , aquí que te vegèt pas , per transparéncia , la cara polida de l'enfant Dius vengut òme.
Mas l'espós porcassièr tornèt , e cridèt en davalant los quatre grasas lusentas e moisidas de l'escalièr,  arenquèt còp sèc lo linçòl , per la rason, que fasiá pagar los fintaires per agachar pel fenestronàs, lo banh de la seuna innocenta esposa. Puta quin patiràs alara! Per las femnas subretot jà...
Se trobava qu'èra lo torn del paire d' Inocent III d'agachar , aquel omenòtonassòt colhut a bodre, per un briu encara archevèsca pudent , conegut de Cluny, nascut de Clarmont, que deviá tombar papa lèu , jol nom polit de Gregoire quicòm, III saique? benlèu que se sonava d'Auriac , sabètz lo que prechèt la crosada a Clarmont ,e que nos botèt lo renha absolut dels papas sus tots los afars del monde, sus la Tèrra coma al cèl, un òme de l'auçada d'un Staline, que fondèt quitament lo colonialisme , l'esclavatge pels sègles de sègles , vodat tot e la glòria de l'occident crestian e de la gleisa de Pèire. Bon qu'aquel gairebenpapa, se prenguèt lo lençòl , sonque per s' aparar de la pluèja e òc , que plovinejava , que fasiá bèl temps que lo gairebenpapa cresiá pas ren pus que  ges. . Lo getèt, sul sulhet del palais, a la sur, que l'asorava , que partiguèt sul pic, a Tibre que taulejava , e que descubriguèt tanben , enfadada, lo negatiu divenc .

Ne tombèt al revèrs. Per astre las aigas èran tant bassas qu' òm vesiá la coa dels barbèls, quand se bolegavan, per capvirar los còdols e chucar las parpasòlas...
Aquò's aital que lo Sant Lençòl foguèt conegut a Roma e pas mai.
Mas degun sap pas consí arribèt a Turin, qu'èra pas a l'epòca qu'un vilatge trassa d'escanaconilhs....

Commentaires

  1. Thanx for your work, sustain the nice operate Fantastic function, I'm likely to start off a modest Web site Engine program function utilizing your website I really hope you appreciate running a blog together with the well-liked BlogEngine.web.Thethoughts you express are truly brilliant. Desire you'll correct some much more posts.

    RépondreSupprimer
  2. I really like it when folks arrive with each other and share opinions, wonderful web site, preserve it up.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa