Lo roman de Jaufre. Lavaud e Nelli

Que la paura Brunissens ven de coneisser que Jaufre se neguèt... dins una font, alara qu'èran tores en rota per s'anar maridar al castèl de Carduèlh.
Assag


-Dòna ausis dire que ne'n soi enrabiat,
qu'en la font Jaufre s'es negat
-Santa Maria ! E consi se pòd?
Ièu me'n va negar tanben,
Que jà , per Diu, sol non sera mòrt."
E s'en va tant coma pòt aila
Tota esglasiada corent
E de dònas mai de cent,
la seguisson tant coma pòd, caduna,
Mas non podon la sèguir, pas una
A quand foguèt a la font, se crida:
"Ont es Jaufre? " puèi es sautada
Aila, pès junts d'un geste subte,
Mas lo sèu senescal la pren
Per los pèls que son espandits,
Aital com' òme aluserpit
E la trais defòra per fòrça.
A amb aquò lo cridal s'afortis.
Aital veiratz donzèlas plorar,
E donas planger e cridar,
E rompre caras e cabèladuras
A cavalièrs e a donzèlas .
" Jaufre, Jaufre" dis Brunissenz,
Mèstre de totes bons ensenhaments,
Franc cavalièr e amoros ,
Mai que totas armas, poderos,
Qual vo tuèt? Om saupra me dire?
Per Diu, degun poguèt vos aucire
Sens traïson o sens falsièra
Tant en vos tenia de proësa.
Jaufre, ièu odiosament enganada
Per vòstra mòrt.
Mal aja Vida
Que de vos sègre ren me reten,
E Mal aja Mòrt que degun non ven.
Mòrt e ont te poiriai seguir,
Que tu non vòl a ièu venir?
Mas consi te pòdi demandar ?
Es pas ame Jaufre dins la font?
Oc i sias , non me'n cal dobtar,
Donc me'n vau tanben m'i jitar."
E se lèva coma enrabiada
E fòra se seria plan jitada,
Quand lo senescal la reten,
E Augier a l'escorsa que ven,
Qu'a pena l'an retenguda.
E ela crida:"Dius , ajuda!
Amic Jaufre , ont es anat?
Francs cavalièrs e ensenhats,
De totas qualitats complits ,
Vos portaviatz al còr escrichs
Tots los bens que nos servavan
Jamai sera òm que vos valga
Vos m'avia mon lagui levar;
Mas al pièger m'avètz tornada.
Mas m'avia un grand gauch donat.
Ailas , tant pauc m'a durat!
Mas la pena m'aura durada,
Que totjorn mai , viurai laguiada,
Amai sera fòrt corta ma vida."
-" e tant que far del punhs sarrats
En las dents , que las far sanhar,
E sa cara a esquinsar
E arrencar sos pels saurs e plan.
Mas Augièrs li vai prendre las mans ,
Que tot en plorant la castiga :
"Bela dòna , per Dius , quitatz!
Ajas de vos mème pietat,
Qu'aital ren fa profièch a Jaufre,
Non volètz aital i morir,
Qu'entre sos braçes li cai estavanida,
E una lega poguessètz cavalar
Dabant que torne de parlar.
E puèi diguèt: " Amic ont es?
Mòrt o viu vos vòl veser,
Baisar , abraçar e tener."
E puèi se buta la cara tant
Que la pèl se fend e la sang raja.
Apèp se laissa caser pel sòl.
Jamai degun menèt tal dòl.
E lo senescal tot en plorant
E Augièrs fan de la consolar,
E de fòrça l'an menada.

Commentaires

  1. me hè eros veir un blog completament en occitan. demori que me comprenes. escrigui en aranes. :)

    que polida era tua pagina.

    visca occitania.

    RépondreSupprimer
  2. Osca per vòstre siti. Que se parla pas que d'oc va plan.

    RépondreSupprimer
  3. Sorry for my bad english. Thank you so much for your good post. Your post helped me in my college assignment, If you can provide me more details please email me.

    RépondreSupprimer

Enregistrer un commentaire

Posts les plus consultés de ce blog

Encara una nuèch

l'escorsa