francificacion massiva o francofonia
Te'n fas pas pichon, La lenga .... va se'n va, Tinda sus las parets Rebomba dins la posca , Coma l'escupit blau. D'un cistercian O suls ròcs , Sul sable, que s'amolona , Coma los sègles de la musica sorna d'un cant escanat . Als trastes vièlhs dels quècs Dins sa negror De lenga plegada Dins son linçòl Roge e jauna Ambe lo gèl Per flaçada E son paratge passit Per salvar son anma . S'adormis Quora me remembri, la crida dels aujòls. que la parlava de longa a Marvejòls.

Aquesta nit encara dorm a l'occitaníssima Montpesller. Hi hem estat tres dies. Hem visitat la tomba de Brassens i la de Paul Valery. Demà tornem cap a València passant per Portbou i visitant Walter Benjamin.
RépondreSupprimerTens una bella terra.
Salut i Terra
Adiu l'òme, e al poèta
RépondreSupprimerAlara que fasètz un viatge al païs de la lenga que mòr. Vos desiri una bela passejada. Un poèta sus la tomba d'unes poètas. ... Vos aconsèlha d'escotar l suplica per estre sebelit sus la platja de Cèta ... La camarde qui ne m'a jamais pardonné d'avoir semé des fleurs dans les trous de son nez.... Que volia pas G Brassens morir a Paris.
Quand i anèri trobèri la seuna tomba pichona. òm ditz que Brassens i anava cada jorn...
Per Valeri e lo cementèri marin sabi pas. Aquo's n poèta luenh e naut dins las nivols , a l'aplomb de Paris se volètz e de l'acedemia . sa poésia èra pas per nosautres mas per l'academia....
E Mistral ?
Un poèta qu'agrada pas gaire als occitans, alara pensatz als catalans. Tròp classica sai que. Avem de mal de lo legir ara. Praquo un saberut qu'endevinhava los ligams ancians entre las lengas sòrres...
Bon passejadis e amistats
Alam