Articles

Affichage des articles du mars, 2015

gal al vin un còp èra

Image
  Un remembre vièlh.... L'òme bufèt en dintrant dins lo membre. Ensagèt de s' esclarcir la votz. Ieu jogava a las bilhas entre l'aiguièra e la pòrta de la cambra. Mas las bilhas s' escapavan. La maire me cridava de jogar pas dins la cosina. Mas m'enebissiá de jogar defòra ambe los autres .  Los ausissiai cridar los autres que s' agradavan de sautar dins las sompas del costat de la gara , o del caireforc de las tres colors . Maire s'eissuguèt lo front per causa de la calor que dardalhava de la bugadièra que bolhissiá dempuèi uèch oras del matin, sus la cosinièra de fonda . Renegava aprèp lo temps : consí fará per secar, la bugada ambe la plovina? L'òme se sonava Renat . Estatjava pròcha de la sorga de l' Avairon. Un fotral d'òme espatlut ambe de patasses d' estrangolaires. Maire se revirèt. aquò's tu Renat! Que se coneissián. Vertat que lo tipe èra vengut qualques còps manjar a l'ostal , ambe
Image
valse dans la pénombre  En mémoire de mon père mort à 41 ans en 1961,  alors que j'en avais  14..... A Sévérac Gare   village qui ne possedera bientôt plus de gare et plus de langue d'òc. Les commères qui croisaient le fer  (la langue devrais-je dire) avient mis plus d'une décennie  apprendre le français,  avant de prendre des airs de duchesse et de donner des leçons de maintien.... Mais les hommes y étaient braves , travailleurs et fraternels.... Je leur dédie ces paroles vaines.  Valse dans la pénombre J e ne serais le  soir venu, Q ue l’ombre de mon spectre. E t Alors ? O ui mais, je serais seul avec mes cheveux blancs I l y aura de l’ombre et des lumières A u travers de mes bras, et de mes doigts tremblants A travers les volets fermés sur le silence. E t Alors ? J’entendrais les cris sourds des torturés sans fin D e la terre qui tremble, et se tord sous l’offense J ’ entendrais le cri fou de ceux qui meurent de faim. De mes lèvres cousues, je fermerai l’i

La caça

Image
La caça L ' image dins l'aiga, d'una lusor estranha L a d'una palhassa jos son rebat de luna; L a boca mima quatre pregariás cabordas mentre que lo vel teunhe plega la vida. T issa sa tela dins son pitre tal un susari de seda E la t encha roja raja sens bruch dins l'estanh , Que me fa la vida ? La mòrt ?  A l' ajuda! Soi panat! D emorar estabordit a gingolar doçament . S ens saupre , se me cal sonar la mòrt a l'ajuda . O agantar la vida per de que me done de vam.  N' i a pron ? A tròp donat la Vida ? M as lo compte i es pas sénher ! I èr encara ai plantat un pomièr... T enètz ai promés de tornar a Floréncia. D 'anar remirar los tropèls gigants d' Africa. .........?? ..............!!!! S èm pas sonque a la mitat del gòt... Luènh s' ausís lo bronziment de l'autopista . Òm vei serpatejar lo trach de

remembre

Image
L'aiga me pivèla. Ont que siài. Coma un jorn dins Corsega ....  Remembre (al biais de Guilhem  de Peitieus ... e òc que perdone! ) òc la vida al mes d' agost , pren tot son sens e son gost , ambe la sabor dels potons , de l'amor dins l'ombra tebesa , lo riu passa sa posca blanca , ieu me sosteni de las tias ancas , que la Tèrra me done lo tornis, solide las fuèlhas frenisson, del crid del vent del paradis , mentre qu' udola lo cap en re , la teuna pregariá pagana , sus l'arcanèl tiblat de ma carn tot ven viu , blau e nolent. Tot s' endeven doç e liure La ont raja la pluèja fina Del riu clar e poderós , de la luta dels amorós La prèp del viòl que serpateja. Entre balats e castèls roïnats Ai begut a tas pòtas mudas ; quatre paraulas de libertat Aquò's la minuta de silenci. Parpalhòl . Los dieus se calan... Biscan de la minuta eterna.