R Lafont un gigant de la nòstra lenga
Adiussiatz R Lafont Que vòli de legir una poesia del Godolin tracha d'un libre de Salvat , l'abat que lutchèt tant e mai per la nòstra lenga, el tanben . Un salud personal que d'un pichòt legeire! Que lo remiravi el , alara que capitèri pas de ne'n legir mai que cap de la mitat de son òbra , per dire , per dire que Lafont èra lo garric desconegut, sabètz l'aubre espintata al cap de la montanha que se vei pas pus, (mas que soi un ase de ne parlar aital) qu'un sabent d'aquela mena non se podria pas desconeisser aital . (mas que totes los coneisson) Cò qu'èra , e que m'espantaria que França se'n tracha de lo juntar al Panteon de los qu'an lutchat per la libertat e la vertat istòrica. Me pensi als autres gigants de la nòstra lenga , Roqueta , Manciet , Deleris, que nos daisson ambe la nòstra sentida de pichonesa que nos 'n podem pas desempegar. Nos daissan ambe la sentida pichonesa d'una lenga abastardida ; e sens gair...