quatòia de julh
Parladís antica en omenatge a Max Que demòra uèi, qu'un resson plond Lo de la pèira dins un trauc qu'udola En rebombant sus la rocalha verda . Levant lo braç petit, en saludant lo mond, Una mena d' adieu al cèl dels minja- mèrda Pel l'artista espaurut que se chuca lo nas e se frega l'aurelha per melhor escotar la pèira d'arcanèl, un catòia de julh, e son pet atudat.... e se trapar de la mostor empoisonada los vèrms aconsomits jos la pèl de la nuèch, francimandejaires totes aconsomits. Cagant dins lo lençòl e pissant dins l'armari Quequejaires, d'un còp èra, caluc de son engenh! Bramaires venguts petits e dapasset cabords. Los címecs....