La lei de l'espasa
La lei de l'espasa. T 'arriban e te dison: « occitan, mas de qu'es aquò un occitan? » E tu demòras mut sens saupre de que respondre. E mormolhas : e tu , diga me, un francés de qu'es aquò? » E son eles de se calar, plegats de las farlabicas polidas, fin finala, l'istòria que nos ensenhan tre l'escòla mairala. Ara son nombroses los occitans que te dison :" tu , un occitan , daissa me rire, e se trufan.. come diguèt Bodon, sufis pas de portar una camisa per èstre un camisard , sufis pas de parlar ambe l'accent per un franchouillard, de rire pes èstre un conard E melhor que tot i a d'occitans , mecuts e vertadièrs, que te dison : alara sias tu lo cabord que ditz d'asenadas de longa? Los occitans : un pòble que vòl viure...