Articles

Affichage des articles associés au libellé occitan

Attencion, en France ........... etnocide

Image
Atencion : los governaments de França tuan la lenga d'òc Atencion : l'abús de centralisme franchimand tua la democracia.. . Atencion : lo Conselh Constitucional tua la diversitat al nom d'una egalitat de farlabica.   Totes a Rodés lo 20 d'abrial 2013 per de dire qu'avèm lo drech e lo dever de salvar la nòstra lenga... NB: ai quatre plaças dins la camioneta per anar a Tolosa , per trapar l' autòbus. Me podètz escriure sul blòg per o dire....

31 31 31 31 31 31 31

Image

J-264 et le pourrissement républicain

Image
J'ai apprécié l'article de Martine Boudet dans Occitania 177 , une analyse particulièrement sagace du fonctionnement républicain, en particulier, l'aval massif au système quasiment monarchique de la V ème république , système intériorisé et partagé par la majorité des élus en Occitanie. La république des droits de l'homme est confortablement installée dans sa haine de l'étranger et la recherche perpétuelle de boucs émissaires crédibles que la population accrédite sans état d'âme . On est frappé de constater que ce monarchisme républicain , est bien peu respectueux des femmes. Il perpétue ses mécanismes de domination coloniale, au besoin par la force, et semble devenu incapable de se débarrasser de son comportement de prédateur . Récemment, il vient de manifester son mépris pour la diversité culturelle de la France, notamment la culture d'oc , diversité qu'il clame pourtant sur toutes les scènes internationales, au nom de la francophonie. E...

Toni l'òqitan

Image
Tòni l'òqitan Me sonan Toni l'òquitan . Per se fotre de ieu. Los grands parlavan pas que patés. Mas un jorn, lo meu paire demorèt tot sol per "la" parlar. Qualques còps , que venga a passar un pescaire , aval pèl riu. Alara i fasiá , com'un nèci, per que li respondèsson. Qu'avia legit , sai pas ont, que los borgès de la vila, tornavan al païs. pas que per parlar la lenga d'òc. Alara cridava d'amont: - « pican las trochas uèi?... » Cap de pescaire respondèt pas jamai en òc. Èri traça quand me sonèron Tòni l'òquitan. Que lo paire s'acapriçava de parlar sonque occitan. E que cridava de longa la lenga «de la Molièra», de la molhèr, coma disiá. Que la Molièra es un brave rivatèl a trochas... A la fin venguèt fat: que sabiá pas pus quitament parlar la lenga de Molière , o molaire , que sabi ieu? Que recentament me soi apercebut que seguissiá sa dralha. Que m'agrada a ieu , vist que lo monde se parla pas gaire e encara,...

escrivan

Image
La causa èra aquí. Una segonda ren . E subte èra aquí. Caliá escriure sus ela, Ne parlar. Emplenar lo void que fasiá nàisser, que de la veire. Un non res casut del cèl. Arribat sus la coeta d'una cometa. Caliá tampar lo trauc , dire la vertat, explicar l'escandal. Qu'amenaçava tot tre que pareissiá. Que se trufava de tot . Subretot los escrivans que s'imaginavan , s' acapriçavan de ne voler parlar, la boca plena de non res. Los pòts degotants d'escruma, sens poder traçar un sol mot sul tablèu negre . Coma un centenat de miliard d'òmes davant el, tornats posca. L'òme tombèt de genolhons . Cercava encara lo gredon, lo cabord, a l'abroa del cròs, per ensajar de li dessenhar la cara , lo morre que se sarrava per i lecar las gautas. Cluquèt dos o tres còps. Pr'aquò bracejava pels autres , alara que podiá pas sonque artelhar. Cridava , gingolava , udolava... sonque dedins son cap. De monde s' èran arrestats per agachar lo paure bogre ...

occitana

Image
Miravi lo cèl e l' estelada , De liaçes de lums, que rajavan, Dins l'escurina, de nuèch clavada. Traucada, de crids amudits , Desiranças d'òmes , de femnas , per de paraulas desliuradas. Per ne poder cridar son crid . Enfants melhors venguèsson, Que parlan, que s'ofegesson De l'ausir d'avenir inausit ; Per donar sa lenga al cèl. Al cridal, se jutja la vida Al resson, se vei l' espelida . De nòstre lenga sebelida. Que la nos tornen renadiva. Ja la relòtge pica l'ora . Per cadun , tre sortit del brèç Consí se jaire al plond Qu'un dieu poderós nos alise. Un brava camin bartassièr , Ont caminan los davancièrs . Unes que parlarián que mondin, Amb son rire trufaire. Qu'un orgasme bèl nos bolega Un frenís de rebrossa pèl Una aurassa desconeguda Nos venga reversinar la pèl, Per que la rosal se plorèsse . Lagremas de sang e de mèl. E que tindan los sons novèls. AF