En cagant
En 1954 i avia pas qu'un cagador public a Severac. Un per tres mila estatjants. Paure que los jorns de mercat , e ben te podiás totjorn arengar ,dins la tièra davant la pòrta blava, en fàcia de la COOP. E ben podiam pas cagar. Qu'aquel trauc tant pichon se tampava e que jamai la tele realitat i arribarà.... D'amaginar lo çaganh e l'embrolh. Nòta que per cagar ieu liurament n' aviái pas cap de besonh de papièròt ròsa, e n'avia pas cap de vergonha. O fasiái aital un quèc en parlant de las afars del mond . Per cagar gentament sautave la cleda de la « PICHONA CELERITAT », pels trens de mercandi sas, es a dire l'endrech per cagar al bartas , un penjal que s'acabava dins un besal tot plen de capgròs . Cadun son canton, cadun sa plaça. L'enriquiment de la familha i fasiá pas ren. Èra lo respècte de son anar. Totes nos parlavan en cagant. E desliurant las lofas polidas. Aquí estant ne caldriá dire quicòm mai. Seriá pas jamai vengut al conse , l...