una istòria de grafia
Besprados de l'Ouncle Polito de J Besson. -Ah! sa, Polito, diet la tata Mannou, tan bal couro que bous desides , toutes bous aben coundannat et Moussu Cabaniol pus fort que toutes; bous cal counta à bostro faisou per aqueles mainajes- nautres atabe ne faren proufit- so pus prensipal de la bido de Nostre Senhe. L'ouncle Polito respoundet à la tata Mannou: -Ai souscat aqui mai d'un cop et li serio pas reguergue se m'en cresio capable; soulomen que pauro Manneto , bous dirai toujoun so que vbous ai dij : la bido de Nostre Senhe se counto pas couma las couquinieiros del rainal ou las farsos de Boudouli; cal estre pus saben et pus brabe que nou soui ièu per toucade questius ta relebados. Aisi Peire , lou Pipi da la Planco , prenguet la paroulo: